Habemus LGTBIfòbia

Estàndard

vcanet

Ja tenim nou Papa: Francesc I. I no hi ha massa novetats pel que fa a l’acceptació dels drets del col·lectiu LGTBI. I això és així, tot i l’insistent missatge sobre la suposada voluntat de fer front als “reptes” de l’Església Catòlica del nou pontífex i sobre la seua austeritat. I això entre acusacions, que van eixint a la llum pública, d’haver estat col·laboracionista amb la dictadura d’Argentina durant els anys 70. Els matisos venen pels que ho limiten a passivitat, mai en parlen de clara oposició. No sabem que farà Francesc I al seu papat, però si que sabem que ha fet quan era cap dels catòlics argentins. I els antecedents que té, cenyint-nos només als drets del col·lectiu LGTBI, no són, precisament, favorables. I això, sent molt i molt suaus.

Continua llegint

25 años de FAGC-Girona

Estàndard

 

FAGCGirona

 

Publicado en Idem Televisió 1 de febrero de 2013

En febrero de 1988 se celebra en Girona una asamblea destinada al colectivo LGTB en el centro cultural la Font d’Or, un emblema modernista de la ciudad. “El llamamiento para acudir a la asamblea tuvo mucho éxito”, afirma Pau Gálvez, miembro del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)-Girona. Tan bien fue el encuentro, que para el 28 de junio de aquel año, sólo cuatro meses después, se celebraron las primeras jornadas de visibilidad LGTB gerundenses en Salt. Estaban haciendo historia, se trataba del primer intento de organizar a lesbianas, gays, bisexuales y transexuales en Girona: el Frente de Liberación Gay de Catalunya (FAGC). Pero el FAGC-Girona también fue la primera entidad LGTB que se creó y consolidó fuera del Barcelonés. Hasta entonces, y durante los setenta, sólo se había creado fuera de la capital catalana el efímero FAGC-Tarragona. El grupo nació mixto, de lesbianas y gays, y así lo fue hasta el año 2000, cuando las mujeres del FAGC se organizaron en el Grupo de Lesbianas de Girona (GLG), la primera entidad específicamente de lesbianas de aquel territorio. “Los transexuales venían al FAGC igualmente, pero si la realidad gerundense era dura para gays y lesbianas, era insoportable para este colectivo. La mayoría de los que venían, acababan dejando el grupo porque se iban de la ciudad”, afirma.

Continua llegint

25 anys de FAGC-Girona

Estàndard

FAGCGirona

Publicat a Idem Televisió 1 de febrer de 2013

En febrer de 1988 se celebra a Girona una assemblea destinada al col·lectiu LGTB al centre cultural la Font d’Or, un monument modernista emblema de la ciutat. “La crida per a acudir a l’assemblea va tenir molt èxit”, afirma Pau Gálvez, membre del Front d’Alliberamnt Gai de Catalunya (FAGC) a Girona. Tan bé va anar, que pel 28 de juny d’aquell any, només quatre mesos després, es van celebrar les primeres jornades de visibilitat gironines LGTB a Salt. Estaven fent història, es tractava del primer intent d’organitzar a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a Girona: el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Però el FAGC-Girona també va ser la primera entitat LGTB que es va crear i consolidar fora del Barcelonés. Fins llavors, i durant els setanta, només s’havia organitzat fora de la capital catalana l’efímer FAGC-Tarragona. El grup va nàixer mixt, de lesbianes i gais, i així ho va ser fins l’any 2000 quan les dones del FAGC van organitzar el Grup de Lesbianes de Girona (GLG), la primera entitat específicament de lesbianes d’aquell territori. “Els transsexuals venien al FAGC igualment, però si la realitat gironina era dura per a gais i lesbianes, era insuportable per a aquest col·lectiu. La majoria dels que venien deixaven el grup perquè acabaven marxant de la ciutat”, afirma.

Continua llegint

De les ‘zones de cruising’ al ‘cruising global’

Estàndard

REPORTATGE

Article aparegut a la revista Lambda d’octubre novembre de 2012.

“En l’actualitat les aplicacions “geosocials” per a mòbils com ara Grindr estan proposant una nova relació amb l’espai: ja no és necessari anar a un lloc en concret per fer cruising, sinó que tot l’espai es converteix en una àrea de cruising‘”, indica José Miralles, professor de la Universitat de València i impulsor del projecte “Geografias del morbo ” que pretén documentar les diferents àrees de cruising o contacte sexual anònim a l’aire lliure per a homosexuals masculins dins del territori espanyol. Però, què és una zona de cruising? “És un espai d’ús públic on els homes homosexuals van a lligar i establir relacions sexuals, la majoria de vegades en el mateix espai”, afirma Miralles. Però les zones de cruising no són els únics llocs físics per a la trobada explícitament sexual. També hi ha els quartos foscos a locals destinats a públic homosexual i les saunes o bars sexuals, a tots ells s’ha de pagar per l’entrada –per contra del cruising, que és totalment gratuït–, que permeten un contacte fàcil i ràpid. A més, en l’actualitat també hi ha les xarxes socials destinades al contacte sexual. En el cas de les saunes o quartos foscos, com també a les zones de cruising, hi predomina el silenci i el llenguatge corporal; tot i això, l’apropament i com es presenta el cos és diferent segons l’espai. Per exemple a les saunes és veu íntegrament. En canvi, a les aplicacions de mòbil i xarxes socials s’usa la paraula a través del xat, en el cruising qui hi va està vestit.

Continua llegint

Persecució política de l’homosexualitat i la transexualitat: Rússia no està tan lluny

Estàndard

Publicat a Infogai agost-setembre de 2012

Rússia sempre m’ha semblat un país amb molta mala sort en política, tot i que una anàlisi més profunda podria concloure que és un país on, en cap moment, les classes dominants han cregut en projecte democràtic. Els diferents intents per democratizar aquell país que han fracassat i han donat lloc a règims autoritaris que exercien un ferri control social i polític que ha fet impossible cap avanç social, democràtic o en llibertats. En aquest sentit, l’homosexualitat no se’n salva i si bé històricament s’havia patit repressió, aquesta va ser despenalitzada el 1993. En l’actualitat una aliança d’extrema dreta, nacionalisme rus i cristians ortodoxos està iniciant a Rússia una intensa ofensiva homofòbica.

Però Rússia, la situació russa, que ens pot semblar molt llunyana, i no només geogràficament també políticament, no ho és tant com ens pensem. Els sectors socials que s’han sumat a l’antiga república soviètica (extrema dreta i religiosa) hi són a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa, només que compten amb, almenys per ara, una escassa influència social. Però anem a pams.  Continua llegint

Homofòbia viral o com fer-se una campanya gratis a partir de les esquerdes homofòbiques dels mitjans

Estàndard

La difusió del llibre “Comprender y sanar la homosexualidad” posa en evidència el poder que encara té l’homofobia a la societat i els mitjans

Article d’opinió aparegut a l’Infogai de març-abril de 2012.

ARTICLE D’OPINIÓ.

Un llibre que sota l'aparença de respectar la llibertat individual l'ataca

Algú s’imagina que es comercialitza un llibre dient que els negres o les dones són inferiors? O malalts? Veritat que no? Algú s’imagina que, a més, li feren una entrevista a l’autor del llibre explicant la seua versió racista o masclista a un diari de referència internacional com El País? Doncs això és el que ha passat amb el llibre “Comprender y sanar la homosexualidad” de Richard Cohen, un senyor que es defineix com a ex gai. Un dels problemes que té l’homosexualitat és que no ha estat assumida com a una part igual per tota la societat i amb els mateixos drets. Encara hi ha molta gent que es creu amb dret a opinar si és correcta, lícita o reversible, entre altres coses, per la manca d’autoestima i “orgull” d’un col·lectiu que no s’hi enfronta. El desig homosexual encara no és lliure, encara és jutjat i condemnable: encara està subjecte a examen.  Continua llegint

The Yaois: reinventar la realitat homofòbica per subvertir-la

Estàndard

L’exposició Tha Yaois, de l’artista plàstic Francesc Ruiz, utilitza la lógica subversiva d’aquest tipus de manga amb un caire polític

L’artista utilitza la provocació com a eina artística i política

Article publicat a la Revista Lambda de febrer de 2012

Tres de les taules de l'exposició The Yaois, imatge cedida per la Galeria Estrany de la Mota

Tres de les taules de l'exposició The Yaois, imatge cedida per la Galeria Estrany de la Mota

CRÍTICA

El yaoi és un tipus de còmic manga japonés que conta històries de romanticisme i sexe al voltant de relacions homosexuals masculines protagonitzats per personatges de manga coneguts i amb la particularitat que són produïts i consumits per dones. Això permet explorar les relacions afectivosexuals de formes diferents a les dominants i reinventar la realitat, i configura aquest gènere com a un espai de “ressistència al patriarcat”. Aquesta lògica subversiva és la que ha interessat a l’artista plàstic Francesc Ruiz a l’hora de realitzar el muntatge The Yaois, Barcelona 2011. Ruiz explora les relacions entre la sexualitat, el gènere i el poder des de la provocació de reubicar des de l’homoerotisme diferents referents populars amb una intencionalitat política. “Un enfoc femení de les relacions homosexuals permet replantejar-les i explorar-les d’una manera diferent. El yaoi reorienta sexualment els personatges populars i visibilitza l’homoerotisme”, afirma.  Continua llegint

La “indignació” no arriba al col·lectiu lgtb

Estàndard

Ni l’apropiació del 28 de juny per part de l’empresariat de locals i serveis per lesbianes, gais transexuals i bisexuals (lgtb) ni les polítiques de retallades en drets de les persones lgtb dels nous governs conservadors a Catalunya i Espanya no han fet despertar la consciència col·lectiva lgtb

 Article d’opinió publicat a Infogai gener-febrer 2012

ARTICLE D’OPINIÓ.

 Recentment ha sorgit el moviment dels indignats contra els excessos del capitalisme i les mancances de la nostra democràcia i ha donat lloc a manifestacions multitudinàries per tot el territori espanyol. La seva indignació va contra els polítics i banquers: contra uns per no controlar els excessos del capitalisme, i contra els altres per ser els màxims protagonistes d’aquests excessos. Un esperit que ha recorregut tota la societat i que desperta simpaties en més del 70% de la població segons la majoria de les enquestes.

Continua llegint

Campaña Retrátate ante el VIH: Los prejuicios son más destructivos que el propio virus

Estàndard

ARTICLE D’OPINIÓ.

El 1 de diciembre es el día mundial de la prevención de la transmisión del VIH/SIDA, y, como tantos otros ” días de” es usado como reclamo mediático para que entidades sociales vinculadas a tareas de prevención o que agrupan a seropositivos y las autoridades sanitarias lancen sus mensajes a la sociedad. La campaña RetratateVIH, de la Federación Estatal de Lesbianas, Gais Bisexuals y Transexuales (FELGTB) nos recuerda la marginación que aún tienen que sorportar los seropositivos con el lema “Los prejuicios son más destructivos que el propio virus”. El video de la campaña es muy emotivo y consigue romper con los tópicos sobre la enfermedad.

Continua llegint

Per un orgull indignat

Estàndard

ARTICLE D’OPINIÓ. Publicat al Setmanari Directa, 7 de setembre de 2011.

El passat 25 de juny de 2011 es va celebrar la manifestació de l’orgull gai, lèsbic, bisexual, transexual, queer i intersexual (GLBTQI) a Barcelona i van assistir no més de 2.000 persones, i sent generós. Des de fa tres anys que a la capital catalana havia estat de les poques capitals europees que mantenia una manifestació només reivindicativa. Ara es realitzen dues celebracions: la que organitzen les entitats de defensa dels drets del col·lectiu GLBTQI més reivindicatives reunides al voltant de la Comissió Unitària 28 de juny, i, per altra, una altra part la del moviment GLBTQI, menys reivindicativa, i l’ empresariat dels locals d’oci destinat al públic GLBTQI que anomenen a la seua celebració, Pride. El 2009, va semblar que s’arribava a un acord: el Pride respectava, i no feia cap activitat que se solapara, el dia de la manifestació reivindicativa convocada per les entitats i la festa que, des de fa anys, se celebrava a Plaça Universitat i que recaptava fons per a lluitar contra l’homofobia. Aquest acord no es va respectar ni el citat any, i el Pride va solapar activitats, cosa que aquest any encara ha estat més exagerat que en 2009 i 2010.  Continua llegint

Corto Circuit festival

Estàndard

Consumismo, formas de socialización, masculinidad y modelo hegemónico de cómo ser gay

Cartel promocional del Circuit Festival, evento gay del verano en Barcelona

Cartel promocional del Circuit Festival, evento gay del verano en Barcelona

OPINIÓN.

Otro año más Barcelona se vuelve a llenar de gays “guiris”, gracias al Circuit Festival, en busca  de una ciudad que se vende como “gayfriendly”: es decir, amigable con los gays. Se calcula, según datos de la organización, que pasaron por la capital catalana unos 60.000 o 80.000 gays. Nunca he llegado a saber como se hacen estas previsiones, pero, en este caso, bienvenidos sean. Si dos méritos tiene el Circuit es la capacidad de convocatoria y que permite crear mayor visibilidad y normalización del colectivo gay en la ciudad condal. Continua llegint

La sisena festa de l’Orgull LGTB consolida la visibilitat del col·lectiu a la Safor

Estàndard

Gandia  • La feina de visbilització de les persones LGTB és més difícil a comarques que a les grans ciutats

REPORTATGE.

El Col·lectiu de Lesbianes i Gais de la Safor (CLGS) organitza, el proper 23 de juliol, la sisena festa per l’Orgull de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB), el Gandia Beach Pride (GBP), que consolida la visibilitat del col·lectiu LGTB en aquesta comarca valenciana. Ser lesbiana, gai o transsexual, tot i l’aparent normalitat, encara és difícil a comarques i més als pobles petits. La Safor és eminentment rural; només tres dels seus 31 pobles superen les 10.000 habitants–la capital, Gandia, arriba a 80.000– i el control social que es pot exercir és notablement més alt que a les grans ciutats. De fet, al llarg de la història, molts membres del col·lectiu LGTB han hagut de marxar dels entorns rurals a la ciutat per la dificultat que suposava viure la seva condició als pobles. Continua llegint

Sitges: el nacimiento de un destino turístico gay (1980-2008)

Estàndard

REPORTAJE.

Con los ochenta llegó la despenalización de la homosexualidad y, en un marco de democracia, se produce una eclosión de libertad sexual y afectiva. El turismo de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales (lgtb) comenzaba a florecer y Sitges se constituía como espacio de libertad en el imaginario de gays y lesbianas que buscaban afinidades con personas su propio colectivo en sus viajes. En consonancia con esta efervescencia se abre en 1980 la primera discoteca gay, Trailer, lo que se convirtió en un verdadero acontecimiento, tras años de represión. Continua llegint

La indignación no llega al colectivo lgtb

Estàndard

El empresariado de locales y servicios destinados a lesbianas, gays, transexuales y bisexuales (lgtb) se apropian del 28 de junio, una fecha reivindicativa para este colectivo, para uso comercial. 

ARTÍCULO DE OPINIÓN.

Orgull indignat, Periodisme Social

Entrevista a l’autor del llibre Antigai, una crítica al model de globalització consumista gai

Un perfecto modelo de consumo gay, per Eugeni Rodríguez, portanveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)

Recientemente todos hemos asistido en el Estado español al movimiento de los indignados que surgió, tras meses de preparación, en una primera manifestación el 15 de mayo y una segunda el 19 de junio de este año. Esta protesta nace contra los excesos del capitalismo y las carencias de nuestra democracia y ha confirmado su éxito el pasado 19 de junio con manifestaciones multitudinarias por todo el territorio español. Su indignación va contra los políticos y banqueros: contra unos por no controlar los excesos del capitalismo, y contra los otros por ser los máximos protagonistas de esos excesos. Un espíritu que ha recorrido toda la sociedad y que parece que despierta simpatías en más del 70% de la población según la mayoría de las encuestas, que desean mayor democracia y una sociedad que ponga límites a la avaricia del capitalismo que nos ha llevado a la crisis. ¿Ha llegado al colectivo lgtb esta indignación? Es de suponer que si, al menos referido a su espíritu general, pero a veces parece que no, en lo que se refiere a su propio ámbito. Repasemos los hechos ocurridos en Barcelona para entender el porqué.

Continua llegint

Orgull indignat

Estàndard
Cartell anti-Pride

Cartell anti-Pride

ARTICLE D’OPINIÓ

“No tengo que subirme a la carroza de una discoteca disfrazado de nada para expresar mi ORGULLO, prefiero mostrarlo día a día en mi ciudad; en mi trabajo; en la lucha constante por mejorar las cosas”, ha escrit un amic al Facebook. I en una època d’indignacions això ens hauria de fer pensar i indignar-nos: amb l’homofobia, però també amb nosaltres mateixos com a col·lectiu. En que s’ha convertit un dia reivindicatiu de la visbilitat homosexual i transsexuals? En un carnaval que segueix interessos comercials i redunda en l’estereotip sobre l’homosexualitat? Que provoca que una majoria de gais, lesbianes, transexuals, queers i intersexuals preferisquen anar a una desfilada comercial patrocinada per discoteques que a una manifestació reivindicativa? No hi ha altres dates per fer aquestes festes “comercials” que han d’envair el 28 de juny coma espai reivindicatiu?

Manifest d'”Orgullo indignado” a Madrid

Continua llegint

Trenta anys de la legalització de la primera associació LGTB

Estàndard
Article publicat al nº 141 del Diagonal Periódico aquest passat 13 de gener de 2011 i a Enfocant el 7 d’abril de 2011
El 16 de juliol de 1980 va ser legalitzat el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, el primer grup de lesbianes, gais, transexuals i bisexuales (LGTB) de l’Estat espanyol. Memòria històrica: un any abans es va derolgar la llei de perillositat social.

Amb l’arribada dels anys ‘80, les organitzacions de lesbianes, gais, transexuals i bisexuals (LGTB) deixaven d’actuar en la clandestinitat. La primera a obtenir reconeixement oficial va ser el Front d’Alliberament Gai de Catalunya que veia reconeguda oficialment la seva tasca antirrepresiva i pels drets de gais i lesbianes que realitzava des de l’any 1975. La resolució va arribar després del recurs administratiu interposat pel FAGC davant la negativa de legalitzar l’entitat per la via política del ministre de Governació d’Adolfo Suárez (UCD), Juan José Rosón. “La legalització del FAGC era un dels nostres dos principals objectius com a organització, al costat de la derogació de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social, que permetia perseguir legalment a homosexuals sota la dictadura feixista encapçalada per Francisco Franco, fet que es va aconseguir l’any 1979. Ambdós van ser motiu de sengles campanyes de sensibilització”, afirma Armand de Fluvià, històric del moviment LGTB català i fundador del FAGC. Continua llegint

Treinta años de la legalización de la primera asociación LGTB

Estàndard

Con la llegada de los años ‘80, las organizaciones de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales (LGTB) dejaban de actuar en la clandestinidad. La primera en obtener reconocimiento oficial fue el Front d’Alliberament Gai de Catalunya que veía reconocida oficialmente su labor antirrepresiva y por los derechos de gays y lesbianas que realizaba desde 1975. La resolución llegó tras el recurso administrativo interpuesto por FAGC ante la negativa de legalizar la entidad por la vía política del ministro de Gobernación de Adolfo Suárez (UCD), Juan José Rosón. “La legalización del FAGC era uno de nuestros dos principales objetivos como organización, junto a la derogación de la Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, que permitía perseguir legalmente a homosexuales bajo la dictadura fascista encabezada por Francisco Franco, lo que se consiguió en 1979. Ambos fueron motivo de sendas campañas de sensibilización”, afirma Armand de Fluvià, histórico del movimiento LGTB catalán y fundador del FAGC.  Continua llegint

La campaña de prevención del VIH de los Eurogames remarca el repunte de casos entre hombre que practican sexo con hombres

Estàndard

Se destaca la necesidad de desarrollar un tratamiento específico enfocado a este colectivo

Según los últimos datos del CEEISCAT (Centre de Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i la SIDA de Catalunya), el número de nuevos infectados entre 2001 y 2006 -desglosado por colectivos- descendió un 1,6% entre heterosexuales y aumentó el 5,5% entre personas hombres que practican sexo con hombres. Esta es una tendencia común en todos los países occidentales, pese a que la inmensa mayoría de los homosexuales usen preservativo en mayor medida que entre heterosexuales. Estos datos fueron expuestos el pasado 9 de julio en la presentación de la campaña “Los atletas por la paz usan condón” –impulsada por Hispanosida y los organizadores de los Eurogames- que se desarrollará durante la celebración de los juegos y que repartirá más de 15.000 preservativos con lubricante, carteles y folletos, entre otro material. Se ha elegido el contexto de los Eurogames por la asistencia que se espera, más de 30.000 personas, y porque, aparte de concentrar la atención internacional de la comunidad lgtb.

Continua llegint

Transexuales en estado de euforia (de gènero)

Estàndard

REPORTAJE

Tras los últimos avances en las libertades y derechos para el colectivo lgtb, los y las transexuales están cogiendo protagonismo como una de las realidades más desconocida, menos aceptada y que vive en una situación más precaria su realidad. Ahora impulsada desde Barcelona por Guerrilla Travolaka y el Grup de Transexuals Masculins de Barcelona y con apoyos repartidos por todo el territorio español una parte del movimiento lgtb se decanta por la despatologización de la transexualidad, tal y como se manifestó en las jornadas “Deslegitimando el transtorno de identidad sexual” que tuvieron lugar en la capital catalana el pasado 17 de mayo. Pasando de la disforia a la “euforia” de género en un juego de palabras que sintetiza este cambio de filosofía del movimiento trans. Continua llegint

Convergencia sale del armario (sin Unió)

Estàndard

REPORTAJE

Jordi Arcarons es la cara visible del nuevo grupo Convergai, la sectorial lgtb de Convergència Democràtica de Catalunya, de orientación liberal, el partido mayoritario de los dos que forman la coalición nacionalista catalana que gobernó aquella comunidad durante 23 años bajo el liderazgo de Jordi Pujol.

“Hace algo más de un año que nos reunimos formalmente”, indica Arcarons, que forma parte de la la permanente de la sectorial de CDC dedicada a políticas sociales y familia en categoría de responsable en materia lgtb. Convergai nace con un doble objetivo, mejorar la interlocución com el movimiento lgtb catalán de este partido y visibilizar al colectivo presente en Convergència y servir de referente interno. Convergència quiere así dar instrumentos a sus líderes políticos responder adecuadamente a las demandas del colectivo lgtb. En este sentido, anuncia un papel muy activo de su grupo en la elaboración de la ley contra la homofobia y la transfobia que mandata el Estatut.

Continua llegint