El bosc darrere d’un tap de suro

Estàndard

Publicat a la revista NAT el maig de 2006

Quan comprem una ampolla de vi amb un tap de suro estem fent molt més que un acte de consum, estem mantenint un sistema econòmic que garanteix la conservació d’un tipus d’ecosistema, les suredes. A l’explotació surera conviuen en harmonia la humanització del paisatge amb el manteniment del medi i la biodiversitat. “Si es deixa de consumir aquest producte, l’activitat econòmica que manté les suredes es paralitzaria i s’abandonarien a la seua sort les suredes i l’economia rural associads. Podríem perdre-les, si bé no totes, perquè algunes es troben en espais protegits, si la majoria”, assenyala Raquel Gómez, responsable del programa de suredes d’ADENA. Tanta és la importància d’aquesta indústria que l’ADENA i l’Institut Català del Suro, estan col·laborant per conscienciar al ciutadà sobre els efectes positius d’adquirir aquest producte.

Continua llegint

El retorn del vell marí

Estàndard

Publicat en la revista NAT el març de 2006

Desapareguda a mitjans del segle passat a les Illes Balears, la foca mediterrània recupera protagonisme per un projecte de reintroducció de la Conselleria de Medi Ambient illenca que ha despertat adhesions i crítiques, però amb el qual tothom vol ser mol prudent i cautelós.

La Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears ha presentat un projecte per la reintroducció de la foca mediterrània, una espècie emblemàtica de l’arxipèlag desapareguda del mateix fa unes dècades. “Retornaríem el deute que tenim amb la natura per reparar el dany ocasionat pels humans quan l’espècie es va extingir”, explica Sergi Marí membre del GOB Menorca. Marí, però, afegeix que malgrat l’entusiasme que desperta la iniciativa cal ser prudents i actuar amb cautela per assolir una reintroducció exitosa. Per a Joan Mayol, cap de Servei de Conservació d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient de Balears i autor del document “Objectius i criteris del projecte balear de recuperació de la foca Mediterrània” base inicial del projecte, la proposta és valenta perquè va més enllà d’una política de preservació i pretén recuperar l’espai perdut. 

Continua llegint

Animals que detecten terratrèmols: ¿Mite o realitat?

Estàndard

Publicat a la revista Nat el desembre de 2005.

Encara segueix sense determinar-se clarament quina és la capacitat dels animals de detectar o predir terratrèmols

L’ésser humà sempre ha intentat predir els desastres naturals per poder prevenir els danys i això s’ha fet a través de la ciència, però també d’altres vies. En el cas dels terratrèmols fins ara no s’ha obtingut massa èxit, tot i això històricament s’ha especulat sobre la possibilitat que els animals pogueren, detectar, anticipar-se o ajudar a preveure’ls, però mai s’ha arribat més enllà de la teoria, tot i que en els anys seixanta i setanta del segle passat va haver-hi un bum al voltant de la recerca científica sobre aquesta possibilitat, sense resultats concloents. Després del tsunami, ocorregut el 26 de desembre de 2004, el fet que no es trobaren animals salvatges morts i en canvi notables danys i morts entre les persones i animals domèstics, va fer que molts tornaren a assenyalar els animals com a aliats per reduir els danys que provoca l’activitat sísmica.

Continua llegint

El trencalòs: els secrets de l’únic ocell que menja ossos

Estàndard

Publicat a la revista NAT el novembre de 2005.

Els vols de zel del trencalòs, encara que no molt habituals, s’han iniciat ja i són el més impressionant de cicle reproductor: en fan en cercle però també en tàndem en el qual la parella vola molt junta i, de vegades, s’agafen les potes i es tiren des de l’aire realitzant unes espectaculars espirals. És entre novembre i la primera meitat desembre que es desenvolupen les còpules d’aquesta au carronyaire que habita als Pirineus. Les parelles, que s’han format des dels set o vuit anys d’edat i que duren per tota la vida, ja han construït els nius als mesos de setembre i octubre. Nien a l’alta muntanya (entre 600 i 2200 metres) dins d’una cova o esquerda de penya-segats i cingleres perquè són espais protegits de la neu, la pluja i el fred. En aquestes alçades, les cavitats ben protegides són els únics indrets que generen l’escalfor suficient per sobreviure en un context en què es poden assolir quinze graus sota zero. Per això, durant el fatigant procés de construcció del niu s’ha pogut veure com traslladaven boles de llana procedent d’ovelles mortes per evitar que s’arribe a una temperatura mínima. A més, s’ha pogut assistir al trasllat d’enormes branques de fins a un metre, gairebé tan grans com ells, per finalitzar la construcció de l’espai on naixeran els polls. 

Continua llegint