Periodistes sense redacció

Estàndard

Publicat a Media.cat el 23 d’octubre.

Fa uns dies vaig llegir en un comunicat de la Federació de Sindicats de Periodistes, que ha celebrat recentment el seu congrés estatal, l’expressió “periodistes sense redacció”. Aquesta fa referència als professionals que estan en procés de recerca constant de col·laboracions ja que no en tenen d’habituals: ara cerquen feina en un mitjà, ara en una agència de comunicació o, alhora, inicien projectes periodístics pel seu compte. N’havia sentit parlar de periodistes freelance, a la peça, col·laboradors, els independents o per lliure, els que treballen des de casa o teletreballen, però això de “periodistes sense redacció” em va sobtar. Sempre m’havia vist a mi mateix a partir del que tenia: era un autònom, un col·laborador o un periodista a la peça encara que canviés de mitjà constantment. Era conscient que en aquesta situació se solen perdre en drets laborals: no es té dret a l’atur, ni vacances pagades, ni a baixa, etc. Fins i tot, havia reflexionat al voltant que el fet de ser freelance et podia fer perdre força per plantejar els temes o els enfocaments més crítics. Es tracta de la precarietat de sempre agreujada per la crisi i la falta de feina. Però, ai! la redacció, ni hi pensava! Veure descrita la meua realitat professional a partir del que no tinc em va descol·locar: sóc un “sense redacció”! Quan ho vaig llegir em va fer pensar més enllà del propi concepte. Amb aquesta denominació dóna la sensació que ens han pres alguna cosa que era nostra. Llavors vaig acabar reflexionant sobre allò que t’aporta treballar en una redacció, assistir a les reunions i participar-hi proposant “temes” per fer reportatges, entrevistes o notícies, etc. De sobte, un altre cop l’opció d’estar en una redacció tornava a aparèixer a la meua vida, ni que fora per saber que no la tenia a l’abast. Per sort, he estat a algunes i puc dir que les enyore: et senties part d’alguna cosa i hi havia un creixement professional a partir d’un intercanvi de coneixements i parers amb els companys.

Continua llegint

El paper dels mitjans comunitaris

Estàndard

Publicat a Media.cat el 13 de setembre de 2013

Habitualment quan pensem en mitjans de comunicació ho fem en format d’empresa privada i amb ànim de lucre o també en mitjans públics. Cap dels dos són producte de la iniciativa col·lectiva, cívica o ciutadana: els mitjans privats amb ànim de lucre naixen a partir d’un o diversos inversors i els públics els creen les institucions. I si bé en tots dos casos són serveis públics que garanteixen el dret a la informació, bàsic en democràcia, hi ha el perill que els primers tinguen la pressió dels interessos comercials de l’empresa i els segons la pressió del govern de torn. Si bé des de qualsevol dels dos àmbits es pot exercir el periodisme amb independència professional, les limitacions són clares.

Continua llegint

Cogestió als mitjans públics catalans i participació ciutadana

Estàndard

vcanet

Publicat a Media.cat el 3 de juny de 2013

Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio han proposat un canvi en la gestió empresarial dels mitjans públics catalans i han proposat com a alternativa la cogestió –que té com a referent Alemanya- i que reparteix a parts iguals la direcció entre representants del Parlament i dels treballadors. És la primera vegada en la història de l’actual democràcia que es planteja en un mitjà de comunicació (en aquest cas públic) la participació dels treballadors en la seva gestió empresarial. La cogestió, tot i que no ho proposen explícitament, podria ser una eina per garantir l’autonomia dels professionals de la informació i, per tant, de la funció social del periodisme. En aquest sentit, només els anomenats comitès professionals n’han fet seguiment i defensa dels propis (i pocs) mitjans on existeixen. La seua funció ha estat elaborar informes sobre les línies informatives dels seus respectius mitjans (públics o privats), sense més efectes que els morals. La proposta dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio seria una oportunitat per garantir una veritable autonomia dels periodistes i uns mitjans públics al servei de la societat i no del govern de torn.

Continua llegint

Retallades, mitjans de comunicació públics i cohesió territorial

Estàndard

Publicat a Media.cat el 22 abril 2013.

Les darreres retallades posen en qüestió el sistema públic català de mitjans de comunicació que, tot i ser millorable, havia aconseguit cohesionar el territori amb una important xarxa de corresponsals i, fins i tot redaccions, arreu del país. TV3, Catalunya Ràdio i l’Agència Catalana de Notícies podrien acomiadar fins a una trentena de corresponsalies a comarques. Es diu que no hi ha diners i que quan hi hagi una notícia ja s’hi enviarà una unitat especial. El fet, però, és que sense corresponsals serà més difícil que la Catalunya que no és Barcelona esdevinga informació. Si seguim l’argumentació oficial, aquestes retallades semblen d’allò més lògiques, però si les analitzem una mica més a fons veiem que tenen implicacions que van més enllà de l’àmbit laboral i de l’estalvi . Aquests canvis afecten a la qualitat de les informacions que tindrem al voltant de nosaltres mateixos -més enllà de la capital-, al model del país i al dret a la informació. Un equilibri territorial, d’altra banda, que no és un caprici, és un mandat als poders públics que emana de la llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya de 2005.

Continua llegint

El cooperativisme com a eina per a un periodisme independent

Estàndard

Article publicat a Media.cat el 25 de gener de 2013

En un context de doble crisi –econòmica però també de prestigi del periodisme– el cooperativisme emergeix com una opció més per al sector de la comunicació. En concret, en l’àmbit estatal han sorgit en el darrer any diferents iniciatives que pretenen donar resposta a l’atur del sector amb l’emprenedoria i l’autoocupació social. Alhora, la gent que les impulsa pretén crear estructures més horitzontals que permeten mitjans controlats directament pels i per les periodistes i que siguen, per tant, més independents a l’hora de superar les pressions polítiques i econòmiques que tant han afectat la credibilitat dels professionals de la informació. Entre els projectes cooperatius més recents és remarcable, entre altres, la revista Alternativas Económicas, que ja està disponible online i que sortirà en paper en febrer, segons s’informa en una entrevista publicada en el blog de Silvia Cobo. Es tracta d’una cooperativa amb seu a Catalunya impulsada per, entre altres, Pere Rusiñol i que imita la revista francesa del mateix nom. Una altra experiència, d’àmbit estatal, és La Marea, que va sortir en paper en desembre. Està constituïda com a cooperativa de treballadors, i també d’usuaris, i neix arran d’una iniciativa d’extreballadors de Público. Finalment, a Andalusia sorgeix, impulsat per la Plataforma Andaluza de Periodistas en Movimiento, el projecte “Se buscan periodistas”. En procés de constitució, aquest projecte ha optat pel cooperativisme tant per fer la seua primera empresa de serveis i assessorament com per les futures empreses informatives que espera crear.

Continua llegint

L’autocrítica en els mitjans de comunicació

Estàndard

ARTICLE D’OPINIÓ

Publicat el 11 de desembre a Media.cat

Els i les periodistes tenen un poder immens: està sota la seua responsabilitat la imatge que de la realitat es faça la societat. Per això cal fer una feina rigorosa i s’ha d’investigar els fets més enllà versió oficial i la nota de premsa, però també s’ha de contextualitzar i ser plurals en les versions que es donen. S’ha de donar a la ciutadania les eines suficients per entendre la realitat, per poder interpretar-la i, a partir de les diferents informacions que se li aporten, perquè puga crear-se la seua pròpia opinió del que passa. Per això cal, diferenciar clarament i formalment la informació de l’opinió o de la publicitat. Malauradament en una part dels mitjans de comunicació la informació ha perdut pes i l’opinió envaeix el seu espai. Desenes de tertulians i tertulianes, moltes vegades sense expertesa en la matèria que aborden, van de mitjà en mitjà defensant les seues, lícites, tesis i en moltes ocasions amb la única voluntat de generar polèmica.

Continua llegint

Investigar els fets més enllà de la versió oficial

Estàndard

Una de les feines del periodista és anar més enllà de la versió oficial no només amb diferents declaracions sinó investigant els fets

Article publicat a Media.cat el 2 de novembre de 2012

ARTICLE D’OPINIÓ

Fa uns mesos publicava l’article Periodisme de fonts? Els mateixos deures ètics a Media.cat defensant que el periodisme de fonts té les mateixes obligacions ètiques que el de mitjans de comunicació. Si bé em mantinc en la mateixa idea, el motiu del present article és analitzar ara l’altra part: el periodisme de mitjans i la seua funció. Els gabinets de comunicació faciliten la versió de qui emet la informació, de la font, tot i això han de mantenir valors com ara l’honestedat, la veracitat i el respecte de la independència dels mitjans. Correspon als periodistes que estan als mitjans (als redactors, redactors en cap i directors) no empassar-se sense més crítica la versió de la nota de premsa que condueix a una interpretació favorable a l’emissor sinó és revisada. És dret de la ciutadania que el periodisme, el de mitjans, contraste, verifique i investigue les diferents notícies que publica i aporte noves visions crítiques més enllà de la nota de premsa. Forma part de la seva funció social, clau per a una democràcia sana, i més quan es refereix a la informació que difonen els diferents ens governamentals que té efectes directes en la societat. Continua llegint

El futur del periodisme

Estàndard

ARTICLE D’OPINIÓ. Publicat a Media.cat el 19 de setembre de 2012

De fa un temps, a diferents formats de trobades sobre el futur del periodisme, un argument que es repeteix sovint és que un dels motius de la crisi del sector té l’origen en què les empreses informatives són dirigides cada cop menys amb criteris professionals. Es diu que alguns dels propietaris dels mitjans de comunicació ja no “viuen” la professió: o bé no són periodistes o bé la de comunicació és una inversió més amb l’únic objectiu de treure’n beneficis econòmics. L’argument assenyala que hi ha mitjans que actuen com si la informació fos una mercaderia més, com si es tractés d’una fàbrica d’automòbils o cargols. I la conseqüència de convertir la informació en una mercaderia més es la pèrdua de prestigi de la professió i la degradació de la funció social del periodisme que l’abocaria a la mala qualitat, el sensacionalisme i la banalització.

Continua llegint

S’ho volen carregar tot… fins i tot el dret a la informació

Estàndard

Article d’opinió publicat a Media.cat el 19 de juliol.

ARTICLE D’OPINIÓ

“S’ho volen carregar tot… fins i tot el dret a la informació”. Sota aquest lema es van concentrar diferents sindicats de periodistes catalans a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona el passat 5 de juny, quan encara no es coneixien les darreres retallades anunciades per Mariano Rajoy, president del Govern espanyol. El motiu central de la protesta era denunciar els efectes que tenen la crisi i les retallades en el periodisme, especialment pel que fa a manca de pluralisme i, per tant, manca de qualitat democràtica.

Continua llegint

Es busca editor per impulsar un diari en català al País Valencià

Estàndard

La desaparició de l’Informatiu suposa un cop més a la pluralitat mediàtica valenciana on l’espai valencianista i progressista no hi té cap mitjà d’informació d’àmbit autonòmic

Article publicat a Media.cat el 6 de juny de 2012.

“Es busca editor, disposat a invertir a llarg termini, per impulsar un diari en català al País Valencià”. Aquest podria ser l’anunci per paraules que posarien les desenes de milers de valencians orfes d’un diari amb sensibilitat de país, d’àmbit valencià i en català. L’anunci hauria d’incloure que molts d’aquests lectors ho serien, entre altres coses, per fidelitat a la seua llengua. Això si, cal cercar quina és la fòrmula o la suma d’estratègies que permeten fer viable un projecte així. El darrer intent ha estat l’Informatiu , un diari digital en català, sensible al nacionalisme i d’àmbit valencià que ha acabat tancant el passat 31 de maig per dificultats econòmiques. Han plegat anteriorment projectes similars com ara el digital Pàgina 26, l’Avanç -un referent entre els mitjans alternatius de la nostra llengua- o l’edició valenciana d’El Punt, que es publicava setmanalment i que va intentar ser diària sense aconseguir-ho a partir de subscripcions. Continua llegint

Els silencis mediàtics de 2011

Estàndard
Un moment de la presentació de l'Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics de 2011.

Un moment de la presentació de l’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics de 2011.

CRÒNICA

La presentació de l’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics de 2011 va aconseguir reunir el passat 3 de maig a desenes de periodistes a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. El llibre recull un total de 15 reportatges sobre temes silenciats pels mitjans de comunicació catalans durant l’any passat. Entre els objectius del projecte destaca el de dotar de nous enfocaments a notícies que ja han pogut aparèixer als mitjans i també fer visibles d’altres que no han tingut repercussió malgrat la seua trascendència política, social o econòmica. Aquesta va ser la tesi de Xavier Giró, director, del màster en La Comunicació dels Conflictes Internacionals Armats i dels Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels ponents de la taula de presentació, que afirmava que el periodisme actual no té, en molts casos, problemes per obtenir la informació o accedir a determinades interpretacions sinó sobretot els té per a publicar-les i que tinguen ressò. Un dels reportatges de l’anuari que exemplifica això és el de Les guerres dels bancs catalans que es basa en un informe elaborat per Setem que va passar desapercebut en el seu moment i que l’anuari ha rescatat per a visibilitzar-lo “i alhora també incorpora l’opinió del Banc de Sabadell” com a contrapart, va assenyalar Roger Palà, un dels coordinadors del projecte.  Continua llegint

Avui es presenta l’Anuari Media.cat. “Els silencis mediàtics de 2011”

Estàndard

L’Anuari Media.cat. “Els silencis mediàtics de 2011” es presenta avui a Barcelona al Col·legi de Periodistes de Catalunya i és una aposta necessària pel dret a la informació i un periodisme independent que siga capaç de plantejar temes més enllà dels interessos econòmics o polítics que els silencien. L’acte coincideix amb el dia internacional per la Llibertat d’Expressió i el Dret a la Informació. La plataforma que impulsa aquest anuari és Media.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans de Comunicació que acull a periodistes crítics de l’àmbit dels països de llengua catalana. Aquest text que us rebloguege és l’avanç que n’han fet, el pròleg de l’anuari. Us deixe amb una reflexió del pròleg que m’ha agradat especialmente, però aquest text està farcit d’altres idees interessants:

“Als Països Catalans no existeix la censura. Però això no vol dir que la llibertat d’informació estigui garantida. Ni que la pluralitat ideològica, el rigor i la proporcionalitat en la representativitat de les fontssiguin la tònica habitual. La censura, més enllà de la que apliquen els règims totalitaris, pren moltes i variades formes, i gairebé mai són òbvies. La forma més efectiva de censurar avui dia un tema incòmode és, senzillament, el silenci: no publicar-lo mai”, afirmen Sergi Picazo i Roger Palà autors del pròleg.  

El perseguidor

Avançament en exclusiva del pròleg escrit per Roger Palà i Sergi Picazo a l’Anuari Mèdia.cat. Els Silencis Mediàtics de 2011. Visca el #BonPeriodisme!

Recordeu: dijous 3 de maig, a les 19h. al Col·legi de Periodistes de Barcelona, i virtualment a Twitter, presentem l’Anuari amb els quinze reportatges sobre els quinze temes censurats, silenciats o mal tractats durant l’any passat als grans mitjans de comunicació catalans. Són quinze qüestions que s’han vist arrossegades pel corrent informatiu sense haver pogut ser explicades al ciutadà en profunditat.

Aquí va, doncs, el pròleg…

Un retorn al periodisme

Un dels objectius de tot periodista ha de ser donar veu a tots els punts de vista i totes les realitats. A la pràctica, però, sovint això no passa. L’Anuari Mèdia.cat vol posar un granet de sorra per solventar aquest dèficit. Ho fa assenyalant quins han estat els quinze temes més silenciats als mitjans de comunicació dels Països Catalans…

View original post 667 more words

Uns mitjans de comunicació públics autònoms i desgovernamentalitzats

Estàndard

Uns mitjans de comunicació públics autònoms i desgovernamentalitzats. Article d’opinió publicat a Media.cat el 24 d’abril de 2012.

ARTICLE D’OPINIÓ

Els mitjans públics són un element d’equilibri per al nostre sistema mediàtic de caire mixt públic-privat per que elaboren una oferta audiovisual que pensa en l’interès general i compleix una funció social que va més enllà d’atendre les demandes del mercat com fan els privats. Són, o haurien de ser, autònoms del poder polític per garantir el pluralisme. En aquest sentit, les discrepàncies entre els partits polítics a l’hora de nomenar als directius de diferents ens públics que reflecteixen notícies recents (com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals -CCMA- o Radiotelevisió Espanyola -RTVE-) generen desconfiança entre gran part de la ciutadania que ho percep com una lluita per quotes de poder. En ambdós casos s’havien elaborat lleis amb la voluntat de desgovernamentalitzar aquests ens públics. En les dues ocasions, però, els intents de dotar d’autonomia a aquests mitjans no se n’ha sortit i s’ha generat la sensació de què irremeiablement tots els partits miraran de fer-los servir com a eina de propaganda. S’ha generat un derrotisme entre una part important de la ciutadania que no veu alternativa a això.

Continua llegint

Gènere i periodisme

Estàndard

Gènere i periodisme. Article d’opinió publicat el 8 de març a Media.cat

ARTICLE D’OPINIÓ

Tenen les notícies gènere? El que sí que es pot afirmar és que hi ha una representació estereotipada, desequilibrada o esbiaixada del gènere, sobretot del femení. Existeixen multitud d’estudis que ho corroboren. Com a periodistes això ens hauria de preocupar i el dia de la dona treballadora pot ser un bon moment per reflexionar al respecte. Apostem per la perspectiva de gènere i cerquem si hi ha diferències d’impactes, afectacions o dades en funció d’aquesta variable? En molts casos pot donar la sensació que la perspectiva de gènere atorga preponderància a les dones, però cal recordar que han estat invisibilitzades durant molt de temps i equilibrar les seues aparicions als mitjans implica, necessàriament, major presència que la actual, però també sense estereotips.

Continua llegint

La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme

Estàndard

La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme . Publicat el 8 de març de 2012 a Media.cat

Les entitats professionals que aborden el gènere en el periodisme reclamen la visibilització de les aportacions de les dones en els mitjans de comunicació

La presència de les dones als mitjans no es correspon amb la seva presència real a la societat

REPORTATGE. 

Quan des d’una redacció s’elabora una notícia sobre, per exemple, la pobresa i la renda mínima d’inserció es pot enfocar només cap a una dada global o es pot parar atenció en si hi ha diferències entre gèneres. Si així es fa, es podrà observar que les dones són el 62% de les perceptores, segons les darreres xifres de 2009, un fet informativament rellevant del qual es poden investigar les causes. També es pot abordar un informe sobre la població reclusa a les presons exclusivament a partir del nombre total de persones que conformen aquest col·lectiu o analitzar si hi ha dades desagregades per sexes. Si es fa, es descobrirà que el percentage de dones està per sota del 10% i es podrà fer recerca al voltant de quines poden ser les motivacions. O quan s’informa de les retallades en la Llei de la Dependència i l’aturada del seu desplegament, es pot fer només a partir de les dades generals de la retallada o persones que no rebran la prestació. Un altra opció és buscar quines són les afectacions per gènere amb la qual cosa es pot descobrir que les grans afectades per les retallades en aquest àmbit són les dones, que s’encarreguen, encara ara de forma aclaparadorament majoritària, de la cura de les persones dependents. I així es poden posar molts més exemples. En això consisteix, en part, l’aplicació de la perspectiva de gènere al periodisme.

Continua llegint

La visibilitat de la realitat valenciana als mitjans catalans

Estàndard

La visibilitat de la realitat valenciana als mitjans catalans. Article d’opinió publicat a Media.cat el 26 de gener de 2012.

ARTICLE D’OPINIÓ

La informació sobre el País Valencià als mitjans catalans és escassa per al que correspondria a un país veí amb interessos i trets identitaris comuns. De fet, més enllà de les elits culturals i polítiques, allò que passa al sud de l’Ebre és desconegut per la majoria de catalans, cosa que dificulta una relació més fluida entre ambdós territoris. Una major visibilitat de la realitat valenciana reforçaria l’espai informatiu comú existent entre els països de llengua catalana, sense que això siga incompatible amb el propi de cada territori. Continua llegint

Periodisme de fonts? Els mateixos deures ètics

Estàndard

Periodisme de fonts? Els mateixos deures ètics . Article d’opinió publicat a Media.cat el 9 de desembre de 2011.  

ARTICLE D’OPINIÓ

El periodisme està patint la crisi i molts mitjans de comunicació estan reduint de forma notable les plantilles a partir d’Expedients de Regulació d’Ocupació, quan no tanquen. Molts dels periodistes que han estat acomiadats troben ocupació en feines en què, si més no, la seua experiència periodística els hi és útil: gestor de xarxes socials, en un gabinet de comunicació i gestor o creador de continguts en diferents plataformes multimèdia.

La de periodista és la professió que fa de mediadora entre la societat i les notícies i és clau en el règim de l’opinió pública que és la democràcia. Per tant, té una important responsabilitat social. L’ètica i la independència dels mitjans és un dels objectius principals per als que tenim vocació de periodista. La pluralitat, la veracitat i el contrast són elements definidors del periodisme que volem fer. I el rigor i la investigació arrodoneixen la nostra forma d’entendre’l.  Continua llegint