En altres moments històrics la desobediència de lleis injustes ha permès que aquestes siguen derogades
ARTICLE D’OPINIÓ
Els ciutadans, el 99% que reclama el 15-M, només fan sentir la seua veu quan s’uneixen en grans masses. Les manifestacions o les vagues laborals són formes de pressió, però ni les úniques, ni, necessàriament, les més efectives. El 15 de setembre els sindicats majoritaris demanaran al Govern espanyol que convoqui un referèndum sobre les retallades i pot ser una oportunitat perquè la ciutadania mostre el seu malestar. Si l’Exectiu espanyol no convoca la consulta popular, amenaçen en convocar-la igualment des dels moviments socials. Existeixen, però més vies de fer pressió al poder per aconseguir una societat més justa i igualitària Algunes estan al debat públic en l’actualitat. Es tracta de no complir les lleis que es consideren injustes amb una finalitat política de denúncia de la seua injustícia i fins que siguen derogades: és la desobediència civil.
Hi ha exemples molt recents com ara les darreres accions a supermercats per donar accés a aliments a persones sense recursos econòmics o la resistència passiva als desnonaments organitzats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. ¿Arribaran els moviments socials a dur aquesta filosofia a altres àmbits? ¿Es factible usar la desobediència civil i, per exemple, no pagar l’euro per recepta o altres copagaments sanitaris per aconseguir que es deroguen? Hi ha precedents que poden servir d’exemple, tot i que una condició necessària per al seu èxit seria obtenir un ampli seguiment social.