S’atrevirà la societat catalana a no pagar l’euro per recepta?

En altres moments històrics la desobediència de lleis injustes ha permès que aquestes siguen derogades

ARTICLE D’OPINIÓ

Els ciutadans, el 99% que reclama el 15-M, només fan sentir la seua veu quan s’uneixen en grans masses. Les manifestacions o les vagues laborals són formes de pressió, però ni les úniques, ni, necessàriament, les més efectives. El 15 de setembre els sindicats majoritaris demanaran al Govern espanyol que convoqui un referèndum sobre les retallades i pot ser una oportunitat perquè la ciutadania mostre el seu malestar. Si l’Exectiu espanyol no convoca la consulta popular, amenaçen en convocar-la igualment des dels moviments socials. Existeixen, però més vies de fer pressió al poder per aconseguir una societat més justa i igualitària Algunes estan al debat públic en l’actualitat. Es tracta de no complir les lleis que es consideren injustes amb una finalitat política de denúncia de la seua injustícia i fins que siguen derogades: és la desobediència civil.

Hi ha exemples molt recents com ara les darreres accions a supermercats per donar accés a aliments a persones sense recursos econòmics o la resistència passiva als desnonaments organitzats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. ¿Arribaran els moviments socials a dur aquesta filosofia a altres àmbits? ¿Es factible usar la desobediència civil  i, per exemple, no pagar l’euro per recepta o altres copagaments sanitaris per aconseguir que es deroguen? Hi ha precedents que poden servir d’exemple, tot i que una condició necessària per al seu èxit seria obtenir un ampli seguiment social.

#Eleccionesgeneralesya

El PP pierde apoyo electoral cuando no han pasado ni 100 días de su llegada al gobierno español

ARTÍCULO DE OPINIÓN

El PP tiene un problema electoral. Ocultó su programa durante la campaña del 20-N y las ganó, pero tras gobernar, apenas si 90 días, ha perdida las elecciones en Andalucía y Asturias que han confirmado el rechazo social que genera aquello que los populares no quisieron explicar que haría. Y es que no han pasado ni los “100 días de gracia” que se concede, informativamente hablando, a todos los gobiernos y el encabezado por Mariano Rajoy ya tiene una huelga general y sus primeras derrotas electorales. Su línia electoral ascendente paró y, por primera vez en años, el PP pierde votos y la fidelidad de su electorado comienza a flaquear, y no poco. En ese contexto, además, la izquierda se recupera, ligeramente, y en el caso de IU multiplica diputados.

Y estos resultados dan que pensar. Tal vez si el PP no hubiera ocultado en campaña las políticas que quería aplicar hubiera ganado (ha ganado en Andalucía), pero seguramente no hubiera obtenido mayoría absoluta (no la ha obtenido en Andalucía). Estos resultados, desastrosos para los populares, se producen cuando ya han anunciado la reforma laboral, la que probablemente se arrepienten de haber presentado antes de las elecciones andaluzas, y que les ha restado un importante apoyo social. Con todo, aún queda otra parte bastante importante de sus políticas de recortes por anunciar: en el debate de presupuestos se concretarán aún por donde pasan las tijeras y los más que posibles copagos varios en justicia, educación y sanidad que le puede restar aún más votantes a los populares. Sólo nos queda pedir #eleccionesgeneralesya.

Doctrina del shock a “la española”

Las violentas cargas policiales contra estudiantes en Valencia se producen sólo dos meses de que Mariano Rajoy sea presidente de España 

ARTICULO DE OPINIÓN.

Somos un país intervenido sin necesidad de tener un gobierno tecnócrata, como en Grecia o Italia. Ya hace tiempo que los tecnócratas ocupan el poder ejecutivo en España. Además, los populares tienen el panorama ideal: no tienen la “molesta” obligación de convocar elecciones próximamente, porque aún les quedan casi 4 años de legislatura. Y además no hay elecciones en ninguna parte: ni autonómicas, ni municipales, solo europeas en 2014 (dentro de dos años y medio).

En dos meses sólo, los eufóricos populares se han pasado por el “forro” sus promesas electorales de bajar los impuestos y no tocar la el estado del bienestar. Han subido impuestos, por “culpa” de los socialistas eso sí. Aunque si esto mismo lo llegan a hacer los socialistas no quiero saber lo que les hubieran dicho. Y no deja de ser increïble que, habiendo  mentido al poco de pasar un mes de las elecciones, no pase nada. Los votantes populares ni se han quejado. No se conoce ni un atisbo de manifestación de votantes populares contra la subida de impuestos, por ejemplo. Tampoco hay manera de que se abstengan o voten a otros partidos. Los populares siguen inamovibles en los diez millones de votantes desde 1996, mientras que los socialistas han oscilado entre los 7 y los 11 millones.

La “indignació” no arriba al col·lectiu lgtb

Ni l’apropiació del 28 de juny per part de l’empresariat de locals i serveis per lesbianes, gais transexuals i bisexuals (lgtb) ni les polítiques de retallades en drets de les persones lgtb dels nous governs conservadors a Catalunya i Espanya no han fet despertar la consciència col·lectiva lgtb

 Article d’opinió publicat a Infogai gener-febrer 2012

ARTICLE D’OPINIÓ.

 Recentment ha sorgit el moviment dels indignats contra els excessos del capitalisme i les mancances de la nostra democràcia i ha donat lloc a manifestacions multitudinàries per tot el territori espanyol. La seva indignació va contra els polítics i banquers: contra uns per no controlar els excessos del capitalisme, i contra els altres per ser els màxims protagonistes d’aquests excessos. Un esperit que ha recorregut tota la societat i que desperta simpaties en més del 70% de la població segons la majoria de les enquestes.

#Noelsimportem

ARTICLE D’OPINIÓ, publicat Enfocant el 14 de setembre de 2011.

Amb la reforma de la Constitució i una reforma laboral express -fetes a traïció a l’estiu-, i sense pujada dels impostos als més rics, acaba Zapatero el seu mandat. No els importem: ni a polítics, ni a banquers, ni a grans fortunes. No cal donar-li més voltes, és així.

#Nolesimportamos

OPINIÓN.

Con la reforma de la constitución y una reforma laboral express -hechas a traición, con “veraneedad” y alevosía-, y sin subida de los impuestos a los más ricos, acaba Zapatero su mandato. No les importamos: ni a políticos, ni a banqueros, ni a grandes fortunas. No hay que darle más vueltas, es así.

El movimiento de los indignados inunda las calles de Barcelona

La manifestación convocada por el movimiento nacido el pasado 15 de mayo en demanda de una “Democracia real ya” ha sido un éxito rotundo en Barcelona. Más de 250.000 personas según los organizadores, 75.000 según la policía local y 20.000 según el departamento de interior del Govern catalán.

Pese a lo diferente de los números esta convocatoria es, sin duda, una de las mayores de Barcelona en los últimos años después de las que se realizaron para condenar el 11-M o contra la guerra de Irak. Se pueden discutir los números, pero lo que parece claro es que el movimiento de los indignados ni fue un espejismo, ni está decayendo, sino todo lo contrario, crece como una marea que inunda las calles de las ciudades españolas con su capacidad de movilización. 

“No és una crisi, és una estafa”: la crisi com a excusa per a les retallades socials

El manteniment de l’estat de benestar depén d’una fiscalitat progresiva segons els experts de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

CRÒNICA.

Un moment de la taula rodona "Pujar els impostos és d'esquerres?"

“No és una crisi, és una estafa” és una de les frases del moviment dels indignats del 15-M, l’esperit de la qual va ressonar a la darrera edició de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), que va servir d’espai de reflexió de les esquerres i està impulsat, entre altres, pels sindicats majoritaris i per diferents entitats socials. En la taula rodona “Pujar els impostos és d’esquerres?”, que va tenir lloc el passat 2 de juliol, es va subratllar que les retallades eren innecessàries i que l’estat del benestar s’havia de finançar a partir de la redistribució de la riquesa mitjançant els impostos, a partir d’una fiscalitat progressiva. A més, es va ressaltar que la crisi està servint d’excusa per al desmantellament dels serveis socials. 

“No es una crisis, es una estafa”: la crisis como excusa para los recortes sociales

El mantenimiento del estado de bienestar depende de una fiscalidad progresiva según los expertos de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

CRÓNICA.

“No es una crisis, es una estafa” es una de las frases del movimiento de los indignados del 15-M, el espíritu de la cual resonó a la última edición de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), que sirvió de espacio de reflexión de las izquierdas y está impulsado, entre otros, por los sindicatos mayoritarios y por diferentes entidades sociales. En la mesa redonda “Subir los impuestos es de izquierdas?”, que tuvo lugar el pasado 2 de julio, se subrayó que los recortes eran innecesarios y que el estado del bienestar se debía de financiar a partir de la redistribución de la riqueza mediante los impuestos, a partir de una fiscalidad progresiva. Además, se resaltó que la crisis está sirviendo de excusa para el desmantelamiento de los servicios sociales.

La indignación no llega al colectivo lgtb

El empresariado de locales y servicios destinados a lesbianas, gays, transexuales y bisexuales (lgtb) se apropian del 28 de junio, una fecha reivindicativa para este colectivo, para uso comercial. 

ARTÍCULO DE OPINIÓN.

Orgull indignat, Periodisme Social

Entrevista a l’autor del llibre Antigai, una crítica al model de globalització consumista gai

Un perfecto modelo de consumo gay, per Eugeni Rodríguez, portanveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)

Recientemente todos hemos asistido en el Estado español al movimiento de los indignados que surgió, tras meses de preparación, en una primera manifestación el 15 de mayo y una segunda el 19 de junio de este año. Esta protesta nace contra los excesos del capitalismo y las carencias de nuestra democracia y ha confirmado su éxito el pasado 19 de junio con manifestaciones multitudinarias por todo el territorio español. Su indignación va contra los políticos y banqueros: contra unos por no controlar los excesos del capitalismo, y contra los otros por ser los máximos protagonistas de esos excesos. Un espíritu que ha recorrido toda la sociedad y que parece que despierta simpatías en más del 70% de la población según la mayoría de las encuestas, que desean mayor democracia y una sociedad que ponga límites a la avaricia del capitalismo que nos ha llevado a la crisis. ¿Ha llegado al colectivo lgtb esta indignación? Es de suponer que si, al menos referido a su espíritu general, pero a veces parece que no, en lo que se refiere a su propio ámbito. Repasemos los hechos ocurridos en Barcelona para entender el porqué.

Els debats de l’#acampadabcn

El moviment dels indignats a Barcelona va aprovar el passat 12 de juny el document “Primeres Mesures per a una Vida Digna”, després de tres setmanes de debat a les assemblees de l’#acampadabcn. 

El moviment dels indignats inunda els carrers de Barcelona

Article publicat al Diagonal Periodico el 19 de juny de 2011.

Galeria de fotografies de la manifestació del 19-J a Barcelona

La manifestació convocada pel moviment nascut el passat 15 de maig en demanda d’una “Democràcia real ja” ha estat un èxit rotund a Barcelona. Més de 250.000 persones segons els organitzadors, 75.000 segons la policia local i 20.000 segons el departament d’Interior del Govern català.

Malgrat el diferent dels números, aquesta convocatòria és, sens dubte, una de les majors de Barcelona en els últims anys després de les que es van realitzar per a condemnar el 11-M o contra la guerra de L’Iraq. Es poden discutir els números, però el que sembla clar és que el moviment dels indignats ni va ser un miratge, ni està decaient, sinó tot el contrari, creix com una marea que inunda els carrers de les ciutats espanyoles amb la seva capacitat de mobilització.

Una de les capçaleres de la manifestació del 19 J a Barcelona

#Acampadabcn arriba al Parlament català el proper 14 de juny

Protesta contra el desallotjament de la Plaça Catalunya del 27 de maig. Periodisme Social.

Article publicat al Diagonal Periodico el 6 de juny de 2011.

Anteriorment ja s’havia convocat la formació d’una cadena humana en el mateix Parlament para el 15 de juny, dia en el qual el Govern català aprova les retallades en sanitat i educació que conté la llei de pressupostos. L’objectiu és impedir, o almenys dificultar, l’aprovació d’aquestes retallades socials. Abans, l’11 de juny, dia de constitució dels ajuntaments i elecció dels alcaldes, també es preveu realitzar protestes davant els ajuntaments.

Acampadabcn llega al Parlament Catalán el próximo 14 de junio

La Acampada de Barcelona en Plaça Catalunya se está extendiendo por los barrios de la ciudad y también por las localidades catalanas, casi cien en total. Este sábado se han reunido durante el mediodía representantes de las asambleas locales que han decidido convocar el próximo 14 de junio una cacerolada y una acampada en el Parc de la Ciutadella donde está el Parlament catalán.

L’acampada de Barcelona aposta per les assemblees de barri mentre posposa al dimarts la definició de la seva continuïtat

Durant la matinada del diumenge i després de les celebracions de la victòria del Barça en la Champions, milers de persones van frenar un intent d’entrada en la Plaça per part de la policia catalana amb l’estratègia de resistència pacífica.

Article publicat a Diagonal Periodico el 30 de maig de 2011, autors: l’editor d’aquest bloc i Joana Garcia Grenzner

L’acampada de Barcelona de les i els indignats ha celebrat aquest diumenge una assemblea per a definir com es dóna continuïtat al projecte i, encara que de moment s’ha posposat la decisió fins al dimarts, sembla clar que la gran aposta és la creació d’assemblees de barri -més de quinze només en la ciutat- i mantenir l’espai de Plaça Catalunya per al moviment del 15-M pel seu gran simbolisme.

Més de 2000 manifestants tornen a prendre la Plaça Catalunya de Barcelona acordonada durant tota el matí per la policia catalana

A les 19 h d’avui hi ha convocada una manifestació per a rebutjar el desallotjament de la plaça

La motivació oficial per al desallotjament és la higiene i la celebració de la possible victòria del Barcelona demà en Rambla Canaletas  

Imatge de la Plaça Catalunya a les 14 h d’avui. Periodisme Social

Article publicat a Diagonal Periodico i Enfocant el 27 de maig de 2011.

Més de 2.000 manifestants han reocupat la Plaça Catalunya després d’hores de cordó policial durant tota el matí que ha desmantellat gairebé totalment tota l’estructura organitzativa que havien aconseguit construir en aquestes dues setmanes d’acampada. Segueix arribant gent a donar suport als acampats, i a defensar la posició en la plaça. Els organitzadors criden a la calma i han convocat una manifestació aquesta tarda a les 19 h com resposta al desallotjament encobert impulsat pel govern conservador de CIU, i que es preveu que s’iniciï una manifestació a Plaça Catalunya. A les 21 h es preveu una cassolada en tota Barcelona.  

L’acampada de Barcelona es consolida i creix fora de la Plaça Catalunya

La tasca de les assemblees continua malgrat la baixada d’atenció en els mitjans

Article publicat a Diagonal Periodico el 25 de maig de 2011 i a Enfocant el 26 de maig de 2011.

L’acampada de Barcelona iniciada pel moviment del 15-M es consolida com espai de debat amb una assemblea diària i l’elaboració de documents de treball i propostes concretes, a més de nombroses activitats.

Imatge de l’assemblea de Barcelona del 24 de maig.

El visitant curiós en l’acampada de Plaça Catalunya pot veure com ha millorat en infraestructures: tendes de campanya, cobertes, taules, fotocopiadores, portàtils, creació d’un hort, fins i tot es vol aprofitar l’energia solar i existeix una pantalla gegant on es projecta les intervencions a l’assemblea perquè siguin visibles per al públic.

La acampada de Barcelona se consolida y crece fuera de la Plaça Catalunya

La acampada de Barcelona iniciada por el movimiento del 15-M se consolida como espacio de debate con una asamblea diaria y la elaboración de documentos de trabajo y propuestas concretas, además de numerosas actividades.

El visitante curioso en la acampada de Plaça Catalunya puede ver cómo ha mejorado en infraestructuras: tiendas de campaña, cubiertas, mesas, fotocopiadoras, portátiles, creación de un huerto, incluso se quiere aprovechar la energía solar y existe una pantalla gigante donde se proyecta a los intervinientes en la asamblea para que sean visibles para el público.

Creix la mobilització a Barcelona amb els ulls posats en el dia de reflexió

El moviment d’indignats iniciat el 15-M suma simpatitzants

Crònica sobre l’acampada del moviment del 15-M a la Plaça Catalunya de Barcelona del 19 de maig, a Enfocant. 

Al migdia a Plaça Catalunya de Barcelona està ple de gent, curiosos, periodistes, fotógrafs, col·laboradors amb el moviment, acampats i diferents comissions i una cuina a màxim funcionament. Hi ha també una taula d’informació que junt amb la comissió d’extensió i difusió realitzen tasques per a donar a conèixer la protesta. Allí es produeixen debats entre els que acampen, ancians, aturats, mestreses, treballadors que s’apropen i simpatitzen amb els indignats. Discusions sobre el sentit de la revolta, sobre els possibles riscos i sobre les propostes. En ple debat, quan no es posen d’acord, un dels membres salta i recorda que no és necessari coincidir, “uns apostarem per unes solucions, altres per una diferent, però allò important és debatre i mobilitzar-se en pluralitat”.

La concentració també continua a Barcelona

Milers de persones es concentren anit a la Plaça Catalunya de Barcelona

Crònica publicada el 19 de maig a Diagonal Periodico sobre la cassolada del 18-M a Plaça Catalunya Barcelona, i també el 19 de maig a Enfocant. En aquesta es destaca que “Milers de persones es concentren anit a Barcelona a Plaça Catalunya seguint les protestes que es va repetir a tot l’Estat espanyol reclamant “més democràcia”. Uns cent joves han acampat en aquesta plaça i aquesta nit es repeteix la cita”.