Educomunicació, un dret social emergent

Article co-escrit per a la Directa amb el Joan Bernà

L’educació en comunicació és un dret social emergent i cada cop més reconegut. Tot i que no està garantit per les lleis ni les polítiques públiques, és reivindicat per un moviment social plural que es troba en ple creixement i efervescència i que vol aconseguir introduir-se a l’agenda política i social.

En un context democràtic, si la ciutadania vol exercir els seus drets polítics, necessita cada vegada més informació i més formació en comunicació. Cal conèixer les rutines periodístiques per saber que no transmeten la realitat, sinó interpretacions d’aquesta realitat. Al mateix temps, la ciutadania també és i vol ser emissora de missatges i informació i no només la destinatària. L’elaboració d’informació i l’accés i la participació a mitjans de comunicació propis permet crear espais de diàleg en una societat on aquests espais són cada cop més fràgils. A més, permet desenvolupar formes de participació, treball comunitari i acció social amb potencialitat transformadora.

Todos los barceloneses tienen un abuelo de la CNT

Una ruta turística recupera la memoria del anarquismo en Barcelona

“Todos los barceloneses tienen un abuelo de la CNT –la organización más conocida del movimiento libertario español–”, con esta frase resume Mariano Maturana la importancia histórica social del anarquismo en la Barcelona que va de mediados del XIX a mediados del XX. Maturana es un artista medial chileno que impulsó la primera ruta sobre el anarquismo barcelonés en 2003 y también sus posteriores ediciones. En ella se recorre la ciudad entera en autobús rememorando los hitos históricos del movimiento libertario, con el Raval como uno de sus espacios más destacados. Con él conversamos sobre el pasado anarquista y obrero del Raval y de Barcelona, un pasado que ha sido prácticamente olvidado. Maturana fija el origen obrero del anarquismo catalán como uno de los motivos de la desmemoria. “El movimiento anarquista español nació de la clase obrera”, lo que “explica el recelo que hay por parte de la intelectualidad, la burguesía o la clase política” . Y añade, “ellos nunca formaron parte de este movimiento y nunca le van a dar cabida en la memoria histórica” de la ciudad.

Via lliure a la massificació del turisme a Barcelona

Opacitat i desacord dels veïns en un Pla d’Usos que saturarà de turistes Ciutat Vella  

El Pla Especial del Port Vell impulsar un turisme de luxe que les entitats de veïns valoren negativament

“Encara no hem vist cap document amb el projecte que ens permeti saber amb exactitud, les “modificacions” que pretenen fer a l’actual Pla d’Usos del districte Ciutat Vella de Barcelona, vigent des de 2010”, indica Teresa Picazo, presidenta de l’Associació de Veïns del Gòtic. Afegeix que “sorpren la manca de rigor en la presentació “publica” del pla que va fer la regidora de districte Mercè Homs, ja que dels qui erem pocs varem entendre res”. Picazo assenyala que ha mancat transparència: “porten dient que ho modifiquen des de fa un any i mai s’han mostrat receptius a debatre publicament el tema”. Maria Mas, presidenta de l’Associació de Veïns del Casc Antic, es mostra crítica i denuncia que en massa ocasions “els veïns s’han assabentat de les modificacions per la premsa”. Amb tot, del que ha trascendit, els canvis que proposa l’actual govern municipal “estan subjectes a interessos exclusius del sector hoteler i en cap cas obeeix a demandes de les entitats veïnals que ens neguem a l’augment d’hotels a Ciutat Vella”, indica Picazo.

25 años de FAGC-Girona

 

 

Publicado en Idem Televisió 1 de febrero de 2013

En febrero de 1988 se celebra en Girona una asamblea destinada al colectivo LGTB en el centro cultural la Font d’Or, un emblema modernista de la ciudad. “El llamamiento para acudir a la asamblea tuvo mucho éxito”, afirma Pau Gálvez, miembro del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC)-Girona. Tan bien fue el encuentro, que para el 28 de junio de aquel año, sólo cuatro meses después, se celebraron las primeras jornadas de visibilidad LGTB gerundenses en Salt. Estaban haciendo historia, se trataba del primer intento de organizar a lesbianas, gays, bisexuales y transexuales en Girona: el Frente de Liberación Gay de Catalunya (FAGC). Pero el FAGC-Girona también fue la primera entidad LGTB que se creó y consolidó fuera del Barcelonés. Hasta entonces, y durante los setenta, sólo se había creado fuera de la capital catalana el efímero FAGC-Tarragona. El grupo nació mixto, de lesbianas y gays, y así lo fue hasta el año 2000, cuando las mujeres del FAGC se organizaron en el Grupo de Lesbianas de Girona (GLG), la primera entidad específicamente de lesbianas de aquel territorio. “Los transexuales venían al FAGC igualmente, pero si la realidad gerundense era dura para gays y lesbianas, era insoportable para este colectivo. La mayoría de los que venían, acababan dejando el grupo porque se iban de la ciudad”, afirma.

25 anys de FAGC-Girona

Publicat a Idem Televisió 1 de febrer de 2013

En febrer de 1988 se celebra a Girona una assemblea destinada al col·lectiu LGTB al centre cultural la Font d’Or, un monument modernista emblema de la ciutat. “La crida per a acudir a l’assemblea va tenir molt èxit”, afirma Pau Gálvez, membre del Front d’Alliberamnt Gai de Catalunya (FAGC) a Girona. Tan bé va anar, que pel 28 de juny d’aquell any, només quatre mesos després, es van celebrar les primeres jornades de visibilitat gironines LGTB a Salt. Estaven fent història, es tractava del primer intent d’organitzar a lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals a Girona: el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). Però el FAGC-Girona també va ser la primera entitat LGTB que es va crear i consolidar fora del Barcelonés. Fins llavors, i durant els setanta, només s’havia organitzat fora de la capital catalana l’efímer FAGC-Tarragona. El grup va nàixer mixt, de lesbianes i gais, i així ho va ser fins l’any 2000 quan les dones del FAGC van organitzar el Grup de Lesbianes de Girona (GLG), la primera entitat específicament de lesbianes d’aquell territori. “Els transsexuals venien al FAGC igualment, però si la realitat gironina era dura per a gais i lesbianes, era insuportable per a aquest col·lectiu. La majoria dels que venien deixaven el grup perquè acabaven marxant de la ciutat”, afirma.

El cas d’Hervé Falciani: el wikileaks de l’evasió fiscal

Espanya reté com a testimoni protegit a Hervé Falciani, un informàtic que disposa d’informació per fer aflorar 6.000 milions d’euros de frau fiscal

Hervé Falciani, un enginyer informàtic italo-francés que treballava en la central de la filial suïssa del banc HSBC, va ser notícia a mitjans del 2009 per haver extret d’aquest banc les dades de milers de grans defraudadors d’arreu d’Europa. Una informació que va caure en mans de l’Estat francés quan Falciani va ser investigat a França pel requeriment de la fiscalia suïssa, que l’acusava de violació del secret bancari (un dret protegit constitucionalment en aquell país). L’administració francesa en comptes d’extraditar-lo, com demanava Suïssa, va usar la informació per a investigar el que sí que era delicte a França: l’evasió fiscal. En l’actualitat, i des de fa poc més d’un mes, Falciani és testimoni protegit de l’Estat espanyol, després d’haver estat detingut per la demanda suïssa des de l’1 de juliol de 2012 quan intentava entrar a Espanya. L’ex empleat de l’HSBC colabora amb la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), tot i que encara no s’ha decidit sobre la seua extradició.

De les ‘zones de cruising’ al ‘cruising global’

REPORTATGE

Article aparegut a la revista Lambda d’octubre novembre de 2012.

“En l’actualitat les aplicacions “geosocials” per a mòbils com ara Grindr estan proposant una nova relació amb l’espai: ja no és necessari anar a un lloc en concret per fer cruising, sinó que tot l’espai es converteix en una àrea de cruising‘”, indica José Miralles, professor de la Universitat de València i impulsor del projecte “Geografias del morbo ” que pretén documentar les diferents àrees de cruising o contacte sexual anònim a l’aire lliure per a homosexuals masculins dins del territori espanyol. Però, què és una zona de cruising? “És un espai d’ús públic on els homes homosexuals van a lligar i establir relacions sexuals, la majoria de vegades en el mateix espai”, afirma Miralles. Però les zones de cruising no són els únics llocs físics per a la trobada explícitament sexual. També hi ha els quartos foscos a locals destinats a públic homosexual i les saunes o bars sexuals, a tots ells s’ha de pagar per l’entrada –per contra del cruising, que és totalment gratuït–, que permeten un contacte fàcil i ràpid. A més, en l’actualitat també hi ha les xarxes socials destinades al contacte sexual. En el cas de les saunes o quartos foscos, com també a les zones de cruising, hi predomina el silenci i el llenguatge corporal; tot i això, l’apropament i com es presenta el cos és diferent segons l’espai. Per exemple a les saunes és veu íntegrament. En canvi, a les aplicacions de mòbil i xarxes socials s’usa la paraula a través del xat, en el cruising qui hi va està vestit.

El preu de defensar allò que es considera just

Ni muts ni a la gàbia és la campanya de suport als encausats per presumptes delictes d’atemptat i desobediència a l’autoritat, i desordres públics en el marc de les mobilitzacions contra el Pla Caufec, un polèmic projecte urbanístic situat a Esplugues del Llobregat

REPORTATGE. Publicat a la revista Carrer a Setembre de 2012

Vivim en un país on els activistes socials poden anar a la presó per defensar allò que consideren que és just? Almenys, no ho tenen fàcil i poden patir, si més no, de repressió amb ànim dissuasiu. Com a mínim aquest és el punt de vista dels nou veïns d’Esplugues del Llobregat, amb peticions de condemna que sumen els 27 anys, acusats de diferents delictes comesos pressumptament en el marc de dues protestes en 2007 i 2009 per aturar el Pla Caufec en aquest municipi del Baix Llobregat. Aquest projecte urbanístic, aprovat inicialment el 1991, pretenia convertir els barris de Finestrelles i Can Vidalet en zones residencials amb pisos de luxe, i que incloïa un centre comercial, un parc empresarial i dues torres de 105 metres d’alçada. Un exemple més, ara aturat, de l’especulació urbanística que ha castigat aquest país durant els darrers anys. Una operació que va ser denunciada per les associacions de veïns afectades i els moviments socials del municipi i d’arreu de Catalunya. La crisi del sector immobiliari ha paralitzat el projecte de forma indefinida davant la fallida de l’empresa promotora.

La implicació dels homes en la igualtat de gènere

Publicat al Setmanari Directa el 21 de març de 2012

Gimcana del Dia del pare igualitari. Foto de Periodisme Social

Tot i que la igualtat entre homes i dones ha estat ben vista, almenys formalment, pels moviments socials en molts casos no ha estat considerada una prioritat. La reivindicació de la igualtat de gènere ha estat iniciada i impulsada per dones fins al punt que ha pogut semblar una qüestió exclusivament femenina. Les dones han hagut de crear espais polítics i de reflexió personal on el gènere fos prioritari de tal forma que permetés posar-lo en l’agenda del debat social i polític. El moviment feminista ha generat una de les revolucions del segle XX que ha possibilitat molts avenços en igualtat, tot i que encara insuficients. Amb tot, la igualtat no és una qüestió només de dones. A Catalunya existeixen diferents grups d’homes que aborden el gènere com a objectiu prioritari de transformació social i personal. En l’actualitat, estan començant a tenir repercussió pública i social a partir d’accions com el Dia del pare igualitari del 19 de març o la Roda d’homes contra la violència de gènere del 21 d’octubre. Homes Igualitaris és el grup més consolidat que treballa la igualtat des de l’àmbit més polític i reivindicatiu tot i que també des de la perspectiva personal.

Gènere i periodisme

Gènere i periodisme. Article d’opinió publicat el 8 de març a Media.cat

ARTICLE D’OPINIÓ

Tenen les notícies gènere? El que sí que es pot afirmar és que hi ha una representació estereotipada, desequilibrada o esbiaixada del gènere, sobretot del femení. Existeixen multitud d’estudis que ho corroboren. Com a periodistes això ens hauria de preocupar i el dia de la dona treballadora pot ser un bon moment per reflexionar al respecte. Apostem per la perspectiva de gènere i cerquem si hi ha diferències d’impactes, afectacions o dades en funció d’aquesta variable? En molts casos pot donar la sensació que la perspectiva de gènere atorga preponderància a les dones, però cal recordar que han estat invisibilitzades durant molt de temps i equilibrar les seues aparicions als mitjans implica, necessàriament, major presència que la actual, però també sense estereotips.

La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme

La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme . Publicat el 8 de març de 2012 a Media.cat

Les entitats professionals que aborden el gènere en el periodisme reclamen la visibilització de les aportacions de les dones en els mitjans de comunicació

La presència de les dones als mitjans no es correspon amb la seva presència real a la societat

REPORTATGE. 

Quan des d’una redacció s’elabora una notícia sobre, per exemple, la pobresa i la renda mínima d’inserció es pot enfocar només cap a una dada global o es pot parar atenció en si hi ha diferències entre gèneres. Si així es fa, es podrà observar que les dones són el 62% de les perceptores, segons les darreres xifres de 2009, un fet informativament rellevant del qual es poden investigar les causes. També es pot abordar un informe sobre la població reclusa a les presons exclusivament a partir del nombre total de persones que conformen aquest col·lectiu o analitzar si hi ha dades desagregades per sexes. Si es fa, es descobrirà que el percentage de dones està per sota del 10% i es podrà fer recerca al voltant de quines poden ser les motivacions. O quan s’informa de les retallades en la Llei de la Dependència i l’aturada del seu desplegament, es pot fer només a partir de les dades generals de la retallada o persones que no rebran la prestació. Un altra opció és buscar quines són les afectacions per gènere amb la qual cosa es pot descobrir que les grans afectades per les retallades en aquest àmbit són les dones, que s’encarreguen, encara ara de forma aclaparadorament majoritària, de la cura de les persones dependents. I així es poden posar molts més exemples. En això consisteix, en part, l’aplicació de la perspectiva de gènere al periodisme.

Una tarifa social insuficient per al rebut de l’aigua

REPORTATGE

El Govern català ha decidit augmentar el rebut de l’aigua per finançar el dèficit de l’Agència Catalana de l’Aigua amb una tarifa social que afecta a pocs col·lectius i que suposa un estalvi de només 0,3 euros al mes.

‘Masala’: 10 anys de pensament crític al districte de Ciutat Vella a Barcelona

La revista Masala compleix el seu desé aniversari

REPORTATGE

Masala va sortir per primer cop al carrer en gener de 2001 en un context d’efervescència social dins del districte de Ciutat Vella de Barcelona. “Era el moment en el qual s’estava produint els primers tancaments d’immigrants reivindicant la regulació de la seua situació, i hi havia molta gent treballant als comitès de suport”, afirma Miguel Martín, membre de la redacció de la revista. Alhora, es produïa una primera onada d’okupacions, s’organitzava l’activisme en contra de l’especulació urbanística a diferents parts de Ciutat Vella i s’obrien espais culturals de caire independent. “Es va produir una confluència de gent que considerava que s’havia de treure un mitjà que reflectís aquestes realitats socials i d’activisme: la situació de la immigració, de pobresa estructural, els abusos institucionals, el problema de l’habitatge o la especulació immobiliària”, explica Martín.  

La sisena festa de l’Orgull LGTB consolida la visibilitat del col·lectiu a la Safor

Gandia  • La feina de visbilització de les persones LGTB és més difícil a comarques que a les grans ciutats

REPORTATGE.

El Col·lectiu de Lesbianes i Gais de la Safor (CLGS) organitza, el proper 23 de juliol, la sisena festa per l’Orgull de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB), el Gandia Beach Pride (GBP), que consolida la visibilitat del col·lectiu LGTB en aquesta comarca valenciana. Ser lesbiana, gai o transsexual, tot i l’aparent normalitat, encara és difícil a comarques i més als pobles petits. La Safor és eminentment rural; només tres dels seus 31 pobles superen les 10.000 habitants–la capital, Gandia, arriba a 80.000– i el control social que es pot exercir és notablement més alt que a les grans ciutats. De fet, al llarg de la història, molts membres del col·lectiu LGTB han hagut de marxar dels entorns rurals a la ciutat per la dificultat que suposava viure la seva condició als pobles.

Sitges: el nacimiento de un destino turístico gay (1980-2008)

REPORTAJE.

Con los ochenta llegó la despenalización de la homosexualidad y, en un marco de democracia, se produce una eclosión de libertad sexual y afectiva. El turismo de lesbianas, gays, transexuales y bisexuales (lgtb) comenzaba a florecer y Sitges se constituía como espacio de libertad en el imaginario de gays y lesbianas que buscaban afinidades con personas su propio colectivo en sus viajes. En consonancia con esta efervescencia se abre en 1980 la primera discoteca gay, Trailer, lo que se convirtió en un verdadero acontecimiento, tras años de represión.

Només el 32% de les empreses avaluen els riscos psicosocials als centres de treball

Article publicat al Setmanari Directa el 29 de juny de 2011.

REPORTATGE.

L’estrès, l’ansietat, l’assetjament moral, l’assetjament sexual o la síndrome d’estar cremat no són efectes inevitables de la vida moderna. Si tenen una arrel laboral, són evitables i la seva prevenció pot donar lloc a canvis en l’organització de l’empresa o en un lideratge tòxic: són els riscos psicosocials a la feina. I no són quimeres d’algun sindicalista utòpic, no. És el que estableix la llei de prevenció de riscos laborals a l’Estat espanyol aprovada el 1995 i una realitat als països de l’Europa occidental que fa anys que hi treballen. En el text legal citat, es consagra que els treballadors i les treballadores tenen dret a la salud laboral, la qual cosa inclou la seguretat i la higiene industrial, la vigilància de la salut, l’ergonomia i els riscos psicosocials. 

A judici la impunitat de les agències de ‘rating’

Un grup d’advocats posa una querella a les agències qualificadores

Article publicat al Diagonal Periódico el 5 de maig de 2011 i el 20 de juny a Enfocant.net.

Standard & Poors, Fitch i Moody’s copen el 90% del mercat de la qualificació de deute públic i privada. Abans i després de l’esclat de la crisi en 2007, les agències de ‘rating’ han estat les encarregades de dinamitar l’Estat de benestar a través de deute privat fet públic. Per això, diferents moviments i partits s’han querellat contra elles.

A juicio la impunidad de las agencias de ‘rating’

Un grupo de abogados pone una querella a las calificadoras

Articulo publicado en Diagonal Periódico el 5 de mayo de 2011 y el 20 de junio en Enfocant.net.

Standard & Poors, Fitch y Moody’s copan el 90% del mercado de la calificación de deuda pública y privada. Antes y después del estallido de la crisis en 2007, las agencias de ‘rating’ han sido las encargadas de dinamitar el Estado de bienestar a través de deuda privada hecha pública. Por eso, distintos movimientos y partidos se han querellado contra ellas.

El nou govern inicia el desmantellament de la sanitat i l’ensenyament públics

Publicat a la revista La Veu del Carrer el maig de 2011.

REPORTATGE.

Els barcelonins tindran en un futur no gens llunyà unes condicions de vida més precàries en àmbits tan essencials com ara el sanitari o l’ensenyament. La Generalitat està decidida a aplicar polítiques de reducció dels drets socials dels ciutadans catalans per complir amb les demandes europees de retallar el dèficit per satisfer “els mercats”, arran de la crisi. Malgrat tot, només s’han llençat idees vagues i de vegades contradictòries d’allò que es vol retallar durant els primers mesos del nou Govern. “Aquesta falta de transparència implica una forma de governar antidemocràtica, classista i antisocial”, afirma Rosa Cañadell, portaveu de l’Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC), sindicat de treballadors de l’ensenyament majoritari al sector públic. Tant Cañadell com Josep Martí, del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitari (CAPS), o Ricard Riol, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, pensen que hi ha alternatives a les retallades: establir prioritats diferents a les del Govern per no retallar en drets socials i incrementar els ingressos amb més impostos per a les rendes més altes.

Más pasos para la privatización encubierta

Colectivos de Estudiantes, profesores y madres continúan con la denuncia de la apuesta del Tripartit por la gestión privada del sistema público de educación. 

El 7 de abril se reúnen los sindicatos catalanes de profesores de enseñanzas no universitarias para decidir cómo se concretan las próximas movilizaciones. El Govern de Catalunya no tiene previsto congelar diferentes medidas anunciadas como el decreto de autonomía de centros y el de dirección después de la huelga. Ante ello los sindicatos han decidido mantener la movilizaciones después de la primera reunión intersindical posterior al 17-M, la cuarta que se realiza bajo el mandato del actual conseller d’Educació del Gobierno catalán, Ernest Maragall.