Educomunicació, un dret social emergent

Article co-escrit per a la Directa amb el Joan Bernà

L’educació en comunicació és un dret social emergent i cada cop més reconegut. Tot i que no està garantit per les lleis ni les polítiques públiques, és reivindicat per un moviment social plural que es troba en ple creixement i efervescència i que vol aconseguir introduir-se a l’agenda política i social.

En un context democràtic, si la ciutadania vol exercir els seus drets polítics, necessita cada vegada més informació i més formació en comunicació. Cal conèixer les rutines periodístiques per saber que no transmeten la realitat, sinó interpretacions d’aquesta realitat. Al mateix temps, la ciutadania també és i vol ser emissora de missatges i informació i no només la destinatària. L’elaboració d’informació i l’accés i la participació a mitjans de comunicació propis permet crear espais de diàleg en una societat on aquests espais són cada cop més fràgils. A més, permet desenvolupar formes de participació, treball comunitari i acció social amb potencialitat transformadora.

La implicació dels homes en la igualtat de gènere

Publicat al Setmanari Directa el 21 de març de 2012

Gimcana del Dia del pare igualitari. Foto de Periodisme Social

Tot i que la igualtat entre homes i dones ha estat ben vista, almenys formalment, pels moviments socials en molts casos no ha estat considerada una prioritat. La reivindicació de la igualtat de gènere ha estat iniciada i impulsada per dones fins al punt que ha pogut semblar una qüestió exclusivament femenina. Les dones han hagut de crear espais polítics i de reflexió personal on el gènere fos prioritari de tal forma que permetés posar-lo en l’agenda del debat social i polític. El moviment feminista ha generat una de les revolucions del segle XX que ha possibilitat molts avenços en igualtat, tot i que encara insuficients. Amb tot, la igualtat no és una qüestió només de dones. A Catalunya existeixen diferents grups d’homes que aborden el gènere com a objectiu prioritari de transformació social i personal. En l’actualitat, estan començant a tenir repercussió pública i social a partir d’accions com el Dia del pare igualitari del 19 de març o la Roda d’homes contra la violència de gènere del 21 d’octubre. Homes Igualitaris és el grup més consolidat que treballa la igualtat des de l’àmbit més polític i reivindicatiu tot i que també des de la perspectiva personal.

Per un orgull indignat

ARTICLE D’OPINIÓ. Publicat al Setmanari Directa, 7 de setembre de 2011.

El passat 25 de juny de 2011 es va celebrar la manifestació de l’orgull gai, lèsbic, bisexual, transexual, queer i intersexual (GLBTQI) a Barcelona i van assistir no més de 2.000 persones, i sent generós. Des de fa tres anys que a la capital catalana havia estat de les poques capitals europees que mantenia una manifestació només reivindicativa. Ara es realitzen dues celebracions: la que organitzen les entitats de defensa dels drets del col·lectiu GLBTQI més reivindicatives reunides al voltant de la Comissió Unitària 28 de juny, i, per altra, una altra part la del moviment GLBTQI, menys reivindicativa, i l’ empresariat dels locals d’oci destinat al públic GLBTQI que anomenen a la seua celebració, Pride. El 2009, va semblar que s’arribava a un acord: el Pride respectava, i no feia cap activitat que se solapara, el dia de la manifestació reivindicativa convocada per les entitats i la festa que, des de fa anys, se celebrava a Plaça Universitat i que recaptava fons per a lluitar contra l’homofobia. Aquest acord no es va respectar ni el citat any, i el Pride va solapar activitats, cosa que aquest any encara ha estat més exagerat que en 2009 i 2010. 

La sisena festa de l’Orgull LGTB consolida la visibilitat del col·lectiu a la Safor

Gandia  • La feina de visbilització de les persones LGTB és més difícil a comarques que a les grans ciutats

REPORTATGE.

El Col·lectiu de Lesbianes i Gais de la Safor (CLGS) organitza, el proper 23 de juliol, la sisena festa per l’Orgull de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB), el Gandia Beach Pride (GBP), que consolida la visibilitat del col·lectiu LGTB en aquesta comarca valenciana. Ser lesbiana, gai o transsexual, tot i l’aparent normalitat, encara és difícil a comarques i més als pobles petits. La Safor és eminentment rural; només tres dels seus 31 pobles superen les 10.000 habitants–la capital, Gandia, arriba a 80.000– i el control social que es pot exercir és notablement més alt que a les grans ciutats. De fet, al llarg de la història, molts membres del col·lectiu LGTB han hagut de marxar dels entorns rurals a la ciutat per la dificultat que suposava viure la seva condició als pobles.

Només el 32% de les empreses avaluen els riscos psicosocials als centres de treball

Article publicat al Setmanari Directa el 29 de juny de 2011.

REPORTATGE.

L’estrès, l’ansietat, l’assetjament moral, l’assetjament sexual o la síndrome d’estar cremat no són efectes inevitables de la vida moderna. Si tenen una arrel laboral, són evitables i la seva prevenció pot donar lloc a canvis en l’organització de l’empresa o en un lideratge tòxic: són els riscos psicosocials a la feina. I no són quimeres d’algun sindicalista utòpic, no. És el que estableix la llei de prevenció de riscos laborals a l’Estat espanyol aprovada el 1995 i una realitat als països de l’Europa occidental que fa anys que hi treballen. En el text legal citat, es consagra que els treballadors i les treballadores tenen dret a la salud laboral, la qual cosa inclou la seguretat i la higiene industrial, la vigilància de la salut, l’ergonomia i els riscos psicosocials. 

Els sous dels alts càrrecs executius de les empreses de l’IBEX-35 pugen un 15%

Els sous dels alts càrrecs executius de les empreses de l’IBEX-35 pugen un 15%

Article publicat al Setmanari la Directa 208 i a Enfocant el 12 de gener 2011

Un informe de la Comissió Nacional del Mercat de Valors ofereix les dades d’aquest fort increment

Fa anys que diferents moviments socials i sindicals denuncien la bretxa salarial existent entre treballadores i directius i alts càrrecs executius de les grans empreses. Una diferència que, amb la crisi, no fa més que augmentar. Al mateix temps, però, s’anul·la l’ajut de 426 euros al mes a les persones aturades o es produeixen increments imperceptibles del salari mínim interprofessional (que supera molt poc els 600 euros al mes a l’Estat espanyol). L’Informe Anual de Govern Corporatiu de 2009 de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), fet públic el juny passat, és clar pel que fa l’augment de les retribucions dels càrrecs consellers de les empreses de l’IBEX-35, que han ascendit un 15% durant l’any passat, en un context en què els beneficis d’aquestes empreses es van reduir un 21%.

En la diversitat gai, lesbiana i transexual: ens fem grans

Aquest any el 28 de juny es dedica als ancians

Reportatge aparegut al Setmanari Directa el 28 de juny de 2006.

Segons dades del Fòrum Mundial d’ONGs sobre envelliment, dels 7 milions de jubilats que hi ha a l’Estat espanyol ( dels quals 700.000 són gais o lesbianes) un 25% són dependents. En el 86% dels casos és la família qui presta l’atenció enfront de només el 2% que rep assistència domiciliària per part de la Seguretat Social i un percentatge major que la rep d’ONGs. Aquesta dependència afecta les coses més quotidianes com la higiene personal, la preparació del menjar, la mobilitat per a anar a comprar o sortir a passejar.