Avui es presenta l’Anuari Media.cat. “Els silencis mediàtics de 2011”

Estàndard

L’Anuari Media.cat. “Els silencis mediàtics de 2011” es presenta avui a Barcelona al Col·legi de Periodistes de Catalunya i és una aposta necessària pel dret a la informació i un periodisme independent que siga capaç de plantejar temes més enllà dels interessos econòmics o polítics que els silencien. L’acte coincideix amb el dia internacional per la Llibertat d’Expressió i el Dret a la Informació. La plataforma que impulsa aquest anuari és Media.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans de Comunicació que acull a periodistes crítics de l’àmbit dels països de llengua catalana. Aquest text que us rebloguege és l’avanç que n’han fet, el pròleg de l’anuari. Us deixe amb una reflexió del pròleg que m’ha agradat especialmente, però aquest text està farcit d’altres idees interessants:

“Als Països Catalans no existeix la censura. Però això no vol dir que la llibertat d’informació estigui garantida. Ni que la pluralitat ideològica, el rigor i la proporcionalitat en la representativitat de les fontssiguin la tònica habitual. La censura, més enllà de la que apliquen els règims totalitaris, pren moltes i variades formes, i gairebé mai són òbvies. La forma més efectiva de censurar avui dia un tema incòmode és, senzillament, el silenci: no publicar-lo mai”, afirmen Sergi Picazo i Roger Palà autors del pròleg.  

El perseguidor

Avançament en exclusiva del pròleg escrit per Roger Palà i Sergi Picazo a l’Anuari Mèdia.cat. Els Silencis Mediàtics de 2011. Visca el #BonPeriodisme!

Recordeu: dijous 3 de maig, a les 19h. al Col·legi de Periodistes de Barcelona, i virtualment a Twitter, presentem l’Anuari amb els quinze reportatges sobre els quinze temes censurats, silenciats o mal tractats durant l’any passat als grans mitjans de comunicació catalans. Són quinze qüestions que s’han vist arrossegades pel corrent informatiu sense haver pogut ser explicades al ciutadà en profunditat.

Aquí va, doncs, el pròleg…

Un retorn al periodisme

Un dels objectius de tot periodista ha de ser donar veu a tots els punts de vista i totes les realitats. A la pràctica, però, sovint això no passa. L’Anuari Mèdia.cat vol posar un granet de sorra per solventar aquest dèficit. Ho fa assenyalant quins han estat els quinze temes més silenciats als mitjans de comunicació dels Països Catalans…

View original post 667 more words

Un multipartidismo reversible (I): tras el 20-N el bipartidismo sigue fuerte en España

Estàndard

Los resultados del 20-N abren paso a los minoritarios, aunque esta pluralidad puede reconvertirse en bipartidismo otra vez dentro de 4 años a causa de la ley electoral

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Mapa electoral español, del 20-N, por provincias

Mapa electoral español, del 20-N, por provincias

Aunque el 20-N ha supesto la debacle del PSOE y la dispersión del voto progresista,  el bipartidismo sigue fuerte en España. Pese a la mayor diversidad en el arco parlamentario, el PP y el PSOE siguen concentrando más del 73,3% de los votos emitidos en 2011 aunque su peso global desciende un 10% respecto al 83,8% en 2008. De hecho, si lo contabilizamos en votos absolutos, los dos partidos mayoritarios pierden 3,8 millones de votos: pasan de un apoyo de 21,6 millones de votantes en 2008 a 17,8 millones en 2011 y los “otros” pasan de 4,3 millones a 6,7 millones.

La crisis económica, el descalabro electoral del PSOE, el 15-M y la desconfianza  en los políticos han arrojado unos resultados electorales el pasado 20-N en los que han conseguido representación una gran cantidad partidos minoritarios. Pero en las próximas elecciones, si los ciudadanos quisieran desbancar al PP, su única opción seguirá siendo, a causa de las limitaciones de la actual ley electoral, volver a concentrar su voto en los socialistas. Por eso, si se quiere superar el bipartidismo español (suavizado en esta convocatoria por la debacle socialista que ha dado lugar a un multipartidismo fácilmente reversible) resulta necesario cambiar la actual ley electoral que favorece a los dos partidos más votados, tal y como planteó el 15-M.

La otra opción, pero bastante más compleja de articular, es concentrar el voto en otra formación política que no sean los socialistas y que tenga posibilidades de aglutinar el descontento que generen los populares.

Continua llegint

Acampadabcn llega al Parlament Catalán el próximo 14 de junio

Estàndard

La Acampada de Barcelona en Plaça Catalunya se está extendiendo por los barrios de la ciudad y también por las localidades catalanas, casi cien en total. Este sábado se han reunido durante el mediodía representantes de las asambleas locales que han decidido convocar el próximo 14 de junio una cacerolada y una acampada en el Parc de la Ciutadella donde está el Parlament catalán. Continua llegint

Un hotel de lujo que incumple la Ley de Costas

Estàndard

Hace dos meses que se inauguró el Hotel Vela, una instalación de lujo que ha multiplicado el precio de los inmuebles y amenaza el tejido social histórico de la barceloneta.

 Articulo publicado en Diagonal Periodico 14 de diciembre de 2009. Enlace directo reportaje: Un hotel de lujo que incumple la Ley de Costas  

Barcelona tiene un problema de modelo social, económico y urbanístico. Las autoridades municipales, denuncian desde los movimientos sociales de la ciudad, han puesto a la capital catalana, más que nunca, al servicio de los intereses de los grupos inmobiliarios y del turismo.

Un ejemplo de todo esto es el Hotel Vela, inaugurado hace poco más de dos meses, una instalación de lujo en medio de un barrio popular y de origen pescador como la Barceloneta. “El Vela orientará el comercio de la zona hacia el turismo con alto poder adquisitivo, incrementará los precios de la vivienda e intensificará el fenómeno de los apartamentos turísticos”, afirma Gala Pin de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta. Continua llegint

“L’avinguda Mistral és un espai recuperat per al barri gràcies a un procés de participació veïnal”

Estàndard

Entrevista amb Alfons Barcelón, economista i membre de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Antoni de Barcelona.

CRÒNICA

L’avinguda Mistral va dotar d’un gran espai d’esbarjo, passeig i activitat un barri molt dens en edificacions. Aquesta gran avinguda es va assolir fa 12 anys i va ser proposada a partir d’un projecte de participació veïnal, anomenat Sant Antoni 2000, que ha donat força i orientació a les reivindicacions del barri”, afirma Alfons Barceló, que porta des dels anys 80 a l’AVV de Sant Antoni, per una vocació cívica. Abans que es reformés l’avinguda i és recuperés per als veïns, era un espai “intransitable, que quan hi havia una fira es convertia en pàrquing i on no hi havia cap espai verd”. “Ens falta empenta per portar a terme reivindicacions, però sí que mantenim la capacitat d’aglutinar”, afirma.

Continua llegint

Deu anys del Diari de Balears

Estàndard

Publicat a Comunicació 21 a l’abril de 2006.

El diari és el primer que es fa en català d’àmbit netament illenc. Fins al naixement de la capçalera, a les Balears havia existit un buit: la premsa escrita en català o venia de fora de les illes o era d’àmbit municipal, però cap de les Illes. 

Al diari existeix una especial sensibilitat cap a la llengua i cultura catalanes i les reivindicacions nacionals

Actualment, el nombre de lectors s’ha consolidat en 30.000 i al voltant d’uns 5.000 exemplars. El seu èxit, segons explica Joan Riera, director adjunt del diari, rau en què és un diari que esdevé un reflex de la realitat social, lingüística i cultural de les Balears, molt polèmica en l’aspecte mediambiental i molt viva en el cultural 

El Diari de Balears forma part del Grup Serra, un grup mediàtic autòcton que compta amb publicacions de diferents línies editorials i diversificat de formats, suports i llengües

REPORTATGE

Al maig d’aquest any el Diari de Balears compleix el seu desè aniversari. El 1996 va ser quan es va decidir la transformació de la capçalera illenca Baleares, íntegrament en castellà, per una altra en català que pogués cobrir la creixent demanda de publicacions en aquesta llengua. El Baleares havia nascut el 1939, lligat al règim franquista, de la fusió del diari Falange i d’El Día, fundat el 1923, i de caire moderat. El Grup Serra en va canviar l’orientació quan el va adquirir l’any 1984, amb una línia editorial de caire liberal. El canvi de llengua també va suposar un canvi del nom de la publicació que es va consolidar com a Diari de Balears. Fins aquell moment havia existit un buit: la premsa escrita en català o venia de fora de les illes o era d’àmbit municipal, però cap de les Illes Balears. De fet, en reconeixement a la seva tasca, el Diari de Balears ha estat guardonat amb el premi Gabriel Alomar de l’Obra Cultural Balear (OCB). També n’ha rebut d’altres com el premi El Temps de Comunicació del País Valencià o el dels Joves per la Llengua. Tots aquests suposen un important suport al diari per part d’aquells sectors socials que defensen la llengua i cultura autòctona per l’especial compromís amb els elements identitaris de les Illes del diari en català.  Continua llegint