Josetxu Riviere: “Encara hi ha moltes barreres perquè els homes reconeguem la nostra vulnerabilitat”

ENTREVISTA

Entrevista publicada a Donesdigital.cat el 18 de desembre de 2012.

Josetxu Riviere, és un activista per la igualtat de gènere que ha abordat la relació entre la salut i la masculinitat. Ha escrit diferents articles sobre salut laboral en els quals ha plantejat que el masclisme podria ser un factor de risc per a la salut dels homes. Riviere reivindica l’aplicació de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques de salut que planteja com un concepte integral. Quan parla de salut no només es fa referència a la salut física o al “deteriorament natural del cos al pas dels anys”, sinó que ho amplia a l’àmbit laboral, l’emocional o els consums. D’altra banda, Riviere participa de la xarxa d’homes per la igualtat de gènere estatal, formada per grups que desenvolupen un treball polític i personal per a qüestionar els models masclistes i impulsar la igualtat de gènere.

L’autocrítica en els mitjans de comunicació

ARTICLE D’OPINIÓ

Publicat el 11 de desembre a Media.cat

Els i les periodistes tenen un poder immens: està sota la seua responsabilitat la imatge que de la realitat es faça la societat. Per això cal fer una feina rigorosa i s’ha d’investigar els fets més enllà versió oficial i la nota de premsa, però també s’ha de contextualitzar i ser plurals en les versions que es donen. S’ha de donar a la ciutadania les eines suficients per entendre la realitat, per poder interpretar-la i, a partir de les diferents informacions que se li aporten, perquè puga crear-se la seua pròpia opinió del que passa. Per això cal, diferenciar clarament i formalment la informació de l’opinió o de la publicitat. Malauradament en una part dels mitjans de comunicació la informació ha perdut pes i l’opinió envaeix el seu espai. Desenes de tertulians i tertulianes, moltes vegades sense expertesa en la matèria que aborden, van de mitjà en mitjà defensant les seues, lícites, tesis i en moltes ocasions amb la única voluntat de generar polèmica.

El paper dels periodistes (homes) en la igualtat de gènere

La nostra societat no és, encara, igualitària. Els nostres polítics i polítiques, l’empresariat o les entitats socials veuen el món, per inèrcia, des d’una perspectiva que invisibilitza la presència de les dones i les discriminacions que pateixen. Això, com no podria ser d’una altra manera, es trasllada també als mitjans de comunicació que no fan més que, en molts casos, ser un reflex dels valors socials dominants. Només cal repassar els diferents estudis que ho posen de manifest. Segons l’informe Les dones en els informatius de televisió, elaborat pel CAC i publicat el març de 2009, són dones el 27,5% de les persones que hi apareixen, una xifra molt propera al 28% que ofereix l’estudi Qui figura a les notícies, de 2010 i que es fa simultàniament a 108 països cada cinc anys des del 1995. Recentment, l’estudi Anàlisi del tractament del gènere i les dones als espais d’economia dels mitjans de comunicació ha afegit una nova dada: només un 20% de les persones que apareixen a les notícies d’economia són dones.

Neus Munté (CIU): “El 25-N Convergència i Unió mejorará los resultados de hace dos años y se reforzará la mayoría sobiranista”

ENTREVISTA 

Entrevista publicada el 23 de novimebre en Revista Rambla

La diputada convergente, Neus Munté, vincula las dificultades actuales de Catalunya a la falta de un estado propio y cree que sin este “lastre” se podría salir más fácilmente de la crisis y habría menos “recortes”. Señala, además, que durante la próxima legislatura CIU, según lleva en su programa electoral, impulsará una consulta popular para comprobar el apoyo que tiene la propuesta de un estado catalán propio entre la ciudadanía. Neus Munté ha estado ligada durante años al sindicato UGT y en las elecciones del 25-N es el número 11 de la lista electoral de Convergència i Unió por Barcelona.

¿Qué resultado esperáis el 25-N?

Un resultado que sea muy claro a favor del derecho a decidir y de la necesidad de este país por avanzar hacia una nueva estructura política. No soy demasiado buena haciendo “porras” y previsiones, por lo tanto, no me atrevo a decir el número de escaños que sacaremos, pero sí que CIU tendrá un resultado muy bueno, mejor que hace dos años, y que se reforzará la mayoría soberanista en el Parlamento. Esto que digo se percibe en la calle: los mensajes llegan y la gente está ilusionada.

Crece el malestar contra los recortes

La huelga general del 14-N consigue canalizar el malestar social frente a los recortes del PP y CiU

CRÓNICA, aparecida hoy en Revista Rambla

La convocatoria de paro general para el 14 de noviembre organizada por los sindicatos, con el apoyo de las entidades sociales de la Cumbre Social, consiguió ayer canalizar el malestar creciente contra a los recortes sociales que llevan a cabo los gobiernos del PP y CiU. En los discursos de la manifestaciones de Madrid y Barcelona los líderes sindicales destacaron que la convocatoria ha sido un éxito, que los ejecutivos popular y convergente tienen que oír la voz de la población y que les corresponde ahora a ellos “mover ficha” y que sino hay cambios, las movilizaciones seguirán. En Madrid, tanto Cándido Méndez, secretario general de UGT en España, como Ignacio Fernández Toxo, secretario general español de CCOO reclamaron con fuerza un referéndum sobre los recortes. Méndez, valoró el esfuerzo de los trabajadores pese a ser un contexto difícil para la huelga y exigió “un cambio rotundo de las políticas del Gobierno, si no nos llevarán al precipicio”. Por su parte, Toxo, resalto que existen alternativas a las actuales políticas económicas.

14-N: motivos para una huelga global y europea

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Motivos para hacer huelga mañana #14N sobran y se añaden a los de 29 de marzo a causa de una reforma laboral aprobada por el PP, que deja sin apenas derechos y protección a los trabajadores. El PP perpetró un importante hachazo al estado del bienestar en julio, aunque también en fechas posteriores y que dió lugar a las mayores manifestaciones convocadas por sindicatos de los últimos años el 18 de julio y en la que había trabajadores, pero también comerciantes, profesionales y pequeños empresarios. Un recorte que no sólo afecta a lo laboral sino a todos los ciudadanos, porque cabe recordar que los derechos sociales son de la ciudadanía, lo que afecta a trabajadores pero también a profesionales y pequeños empresarios que pagan unos impuestos injustos y desproporcionado, mientras las grandes empresas y las grandes fortunas pagan, en proporción, mucho menos. Además, a parte de la injusticia de los impuestos cabe recordar que segun datos del Sindicato de Técnicos del Ministerio de Hacienda (Gestha), el 72% del fraude procede de las grandes empresas y fortunas. A todo esto hay sumar, el último gran hachazo que suponen los presupuestos para 2013, cuando se prevén recortar más 65.000 millones de euros concentrados en prestaciones sociales. Cabe recordar que el motivo de que la huelga sea mañana es que se tiene el objetivo de influir en el debate de los presupuestos de 2013 en las Cortes Generales españolas.

Investigar els fets més enllà de la versió oficial

Una de les feines del periodista és anar més enllà de la versió oficial no només amb diferents declaracions sinó investigant els fets

Article publicat a Media.cat el 2 de novembre de 2012

ARTICLE D’OPINIÓ

Fa uns mesos publicava l’article Periodisme de fonts? Els mateixos deures ètics a Media.cat defensant que el periodisme de fonts té les mateixes obligacions ètiques que el de mitjans de comunicació. Si bé em mantinc en la mateixa idea, el motiu del present article és analitzar ara l’altra part: el periodisme de mitjans i la seua funció. Els gabinets de comunicació faciliten la versió de qui emet la informació, de la font, tot i això han de mantenir valors com ara l’honestedat, la veracitat i el respecte de la independència dels mitjans. Correspon als periodistes que estan als mitjans (als redactors, redactors en cap i directors) no empassar-se sense més crítica la versió de la nota de premsa que condueix a una interpretació favorable a l’emissor sinó és revisada. És dret de la ciutadania que el periodisme, el de mitjans, contraste, verifique i investigue les diferents notícies que publica i aporte noves visions crítiques més enllà de la nota de premsa. Forma part de la seva funció social, clau per a una democràcia sana, i més quan es refereix a la informació que difonen els diferents ens governamentals que té efectes directes en la societat.

Els homes donen la cara contra la violència de gènere

Les concentracions, que se celebren des de fa sis anys, han tingut lloc a Barcelona, Lleida, Abrera i Sant Boi del Llobregat

Sota el lema “Trenquem el silenci. El silenci ens fa còmplices. Homes contra la violència masclista”, els homes igualitaris catalans han sortit al carrer contra la violència masclista el dia 21 d’octubre. A Barcelona s’ha celebrat l’acte central avui a les 19.30 h a la Plaça Sant Jaume i ha comptat amb la participació d’una setantena de  persones i la presència de la regidora de Drets Civils de Barcelona, Francina Vila. També hi ha hagut rodes d’homes convocades a Lleida, Abrera i Sant Boi del Llobregat, mentre que el barceloní barri de Gràcia n’acollirà una el proper 16 de novembre a la Plaça de la Virreina. També a Sabadell se’n farà una al voltant del 25 de novembre. Des de l’entitat convocant es destaca el paper d’aquestes concentracions anuals per visibilitzar l’existència d’homes per la igualtat de gènere i contra la violència masclista per generar referents positius.

Joan Carles Gallego (CCOO): “Cada vez estamos más cerca de la huelga general”

Entrevista aparecida en la Revista Rambla en 17 de octubre de 2012

ENTREVISTA

Los medios de comunicación ya hablan del 14 de noviembre como fecha para una huelga general en España coincidiendo con la que se celebrará en Portugal y otros países del sur de Europa contra los recortes sociales en aquel país donde las protestas ya han conseguido las primeras rectificaciones de su gobierno. Los sindicatos se pronuncian esta semana al respecto. Con todo, en España ya ha habido huelga general en Navarra y País Vasco el pasado 26 de septiembre y la Confederación General de Trabajadores (CGT) ha convocado otra de ámbito estatal para el 31 de octubre. En esta entrevista con Joan Carles Gallego, secretario general de Comisiones Obreras en Catalunya, analizamos la situación social y laboral tanto en un marco de retroceso en los derechos sociales y en la protección de los trabajadores tras los recortes presupuestarios en sanidad y educación y la reforma laboral promovidos por el Gobierno español. Para Gallego, cada vez estamos más cerca de una convocatoria de huelga general, y se reafirma en la apuesta de exigir un referéndum sobre los recortes sociales que el PP no anunció en su programa electoral, que ha conseguido el apoyo de una plataforma de intelectuales y al que se puede sumar la ciudadanía vía online.

Los recortes parecen no tener fin, cada semana se anuncian nuevos retrocesos en derechos sociales…
Tenemos los viernes de dolor y los martes de pánico. Los primeros se producen por el anuncio semanal de los acuerdos del Consejo de Ministros del Gobierno español y los segundos al hacerse públicas las decisiones del Consell Executiu del Govern de la Generalitat. Las políticas de ambos ejecutivos van en el mismo sentido: ahogar cada vez más la economía y recortar derechos y empeorar las condiciones de trabajo. Todos los servicios públicos están siendo recortados lo que profundiza el gran empobrecimiento de la población que ha producido la crisis y, además, reduce la demanda interna y la pública que dificulta la reactivación de la economía. Desgraciadamente, se constata aquello que habíamos pronosticado: con esta política económica y social no hay recuperación y el paro sigue creciendo.

De les ‘zones de cruising’ al ‘cruising global’

REPORTATGE

Article aparegut a la revista Lambda d’octubre novembre de 2012.

“En l’actualitat les aplicacions “geosocials” per a mòbils com ara Grindr estan proposant una nova relació amb l’espai: ja no és necessari anar a un lloc en concret per fer cruising, sinó que tot l’espai es converteix en una àrea de cruising‘”, indica José Miralles, professor de la Universitat de València i impulsor del projecte “Geografias del morbo ” que pretén documentar les diferents àrees de cruising o contacte sexual anònim a l’aire lliure per a homosexuals masculins dins del territori espanyol. Però, què és una zona de cruising? “És un espai d’ús públic on els homes homosexuals van a lligar i establir relacions sexuals, la majoria de vegades en el mateix espai”, afirma Miralles. Però les zones de cruising no són els únics llocs físics per a la trobada explícitament sexual. També hi ha els quartos foscos a locals destinats a públic homosexual i les saunes o bars sexuals, a tots ells s’ha de pagar per l’entrada –per contra del cruising, que és totalment gratuït–, que permeten un contacte fàcil i ràpid. A més, en l’actualitat també hi ha les xarxes socials destinades al contacte sexual. En el cas de les saunes o quartos foscos, com també a les zones de cruising, hi predomina el silenci i el llenguatge corporal; tot i això, l’apropament i com es presenta el cos és diferent segons l’espai. Per exemple a les saunes és veu íntegrament. En canvi, a les aplicacions de mòbil i xarxes socials s’usa la paraula a través del xat, en el cruising qui hi va està vestit.

“El PP podría eliminar el arraigo como opción de regularización para inmigrantes”

Artículo aparecido en Revista Rambla el 10 de octubre de 2012.

ENTREVISTA

Los viernes a las 11 se manfiestan los trabajadores de los Ministerios de Empleo y Seguridad Social, y de la Oficina de Extranjería en la calle María Claret de Barcelona, aprovechando el descanso para almorzar al que aún tienen derecho. Los denostados empleados públicos se manifiestan contra los recortes que les afectan a ellos, pero también afectan a la calidad del servicio que ofrecen. Hablamos con Ramon Antelo, trabajador en la Oficina de Extranjería, que nos explica su situación.

En vuestro caso, ¿en qué han consistido los recortes?
Los recortes han llevado a que la oferta de empleo pública sea cero: no sustituyen a nadie, ni a jubilados, ni a los interinos a los que se les acaba el contrato. En la Oficina de Extranjería en Barcelona en los dos últimos somos 70 personas menos. De una plantilla total de 220, hemos quedado 150 personas. De estas, 20 han sido traspasadas a la Generalitat con las nuevas competencias que les ha permitido asumir la gestión de procedimientos que eran mayoritarios hasta hace unos años antes de la crisis y ahora no como el ámbito de las ofertas en el país de origen. Si hace 5 años se gestionaban 40.000 o 50.000 expedientes anuales y ahora no superan los 500.

En lo que se refiere al salario el recorte se situa cerca del 20% en apenas si 3 años si sumamos la congelación, los recortes de entre el 5-10% de 2010 con Zapatero o el recorte de la paga extra que és un 7% del salario. Tampoco se cobra por baja hasta el 4 día, en el qual sólo se cobrará el 60% del salario y a partir del día 22 que se abonará el 75% de la nómina habitual.

“Su objetivo es convertir la educación pública en un lugar de excluidos para que las familias quieran llevar a sus hijos a la concertada y privada”

La educación pública en Catalunya y en todo el Estado español vive una situación de recortes permanentes que parece que no van a tener fin, al menos de forma inmediata. Esto provoca malestar en la comunidad educativa que se concreta en diferentes tipos de protestas y movilizaciones. Hablamos con Elisabet Bermejo, profesora de ciclos formativos de grado superior; Daniel Margarit, profesor de secundaria; y Pau Salvador profesor en una Escuela de adultos, sobre cómo se viven los recortes, qué movilizaciones se esperan, cómo afectan a los alumnos y a la calidad de la enseñanza y de si existen alternativas a las actuales políticas que se presentan como necesarias e inevitables. Para Elisabet Bermejo el objetivo del actual Govern de Catalunya está claro “convertir la educación pública en un lugar de excluidos para que las familias quieran llevar a sus hijos a la concertada y privada”.

El preu de defensar allò que es considera just

Ni muts ni a la gàbia és la campanya de suport als encausats per presumptes delictes d’atemptat i desobediència a l’autoritat, i desordres públics en el marc de les mobilitzacions contra el Pla Caufec, un polèmic projecte urbanístic situat a Esplugues del Llobregat

REPORTATGE. Publicat a la revista Carrer a Setembre de 2012

Vivim en un país on els activistes socials poden anar a la presó per defensar allò que consideren que és just? Almenys, no ho tenen fàcil i poden patir, si més no, de repressió amb ànim dissuasiu. Com a mínim aquest és el punt de vista dels nou veïns d’Esplugues del Llobregat, amb peticions de condemna que sumen els 27 anys, acusats de diferents delictes comesos pressumptament en el marc de dues protestes en 2007 i 2009 per aturar el Pla Caufec en aquest municipi del Baix Llobregat. Aquest projecte urbanístic, aprovat inicialment el 1991, pretenia convertir els barris de Finestrelles i Can Vidalet en zones residencials amb pisos de luxe, i que incloïa un centre comercial, un parc empresarial i dues torres de 105 metres d’alçada. Un exemple més, ara aturat, de l’especulació urbanística que ha castigat aquest país durant els darrers anys. Una operació que va ser denunciada per les associacions de veïns afectades i els moviments socials del municipi i d’arreu de Catalunya. La crisi del sector immobiliari ha paralitzat el projecte de forma indefinida davant la fallida de l’empresa promotora.

El futur del periodisme

ARTICLE D’OPINIÓ. Publicat a Media.cat el 19 de setembre de 2012

De fa un temps, a diferents formats de trobades sobre el futur del periodisme, un argument que es repeteix sovint és que un dels motius de la crisi del sector té l’origen en què les empreses informatives són dirigides cada cop menys amb criteris professionals. Es diu que alguns dels propietaris dels mitjans de comunicació ja no “viuen” la professió: o bé no són periodistes o bé la de comunicació és una inversió més amb l’únic objectiu de treure’n beneficis econòmics. L’argument assenyala que hi ha mitjans que actuen com si la informació fos una mercaderia més, com si es tractés d’una fàbrica d’automòbils o cargols. I la conseqüència de convertir la informació en una mercaderia més es la pèrdua de prestigi de la professió i la degradació de la funció social del periodisme que l’abocaria a la mala qualitat, el sensacionalisme i la banalització.

S’atrevirà la societat catalana a no pagar l’euro per recepta?

En altres moments històrics la desobediència de lleis injustes ha permès que aquestes siguen derogades

ARTICLE D’OPINIÓ

Els ciutadans, el 99% que reclama el 15-M, només fan sentir la seua veu quan s’uneixen en grans masses. Les manifestacions o les vagues laborals són formes de pressió, però ni les úniques, ni, necessàriament, les més efectives. El 15 de setembre els sindicats majoritaris demanaran al Govern espanyol que convoqui un referèndum sobre les retallades i pot ser una oportunitat perquè la ciutadania mostre el seu malestar. Si l’Exectiu espanyol no convoca la consulta popular, amenaçen en convocar-la igualment des dels moviments socials. Existeixen, però més vies de fer pressió al poder per aconseguir una societat més justa i igualitària Algunes estan al debat públic en l’actualitat. Es tracta de no complir les lleis que es consideren injustes amb una finalitat política de denúncia de la seua injustícia i fins que siguen derogades: és la desobediència civil.

Hi ha exemples molt recents com ara les darreres accions a supermercats per donar accés a aliments a persones sense recursos econòmics o la resistència passiva als desnonaments organitzats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. ¿Arribaran els moviments socials a dur aquesta filosofia a altres àmbits? ¿Es factible usar la desobediència civil  i, per exemple, no pagar l’euro per recepta o altres copagaments sanitaris per aconseguir que es deroguen? Hi ha precedents que poden servir d’exemple, tot i que una condició necessària per al seu èxit seria obtenir un ampli seguiment social.

Persecució política de l’homosexualitat i la transexualitat: Rússia no està tan lluny

Publicat a Infogai agost-setembre de 2012

Rússia sempre m’ha semblat un país amb molta mala sort en política, tot i que una anàlisi més profunda podria concloure que és un país on, en cap moment, les classes dominants han cregut en projecte democràtic. Els diferents intents per democratizar aquell país que han fracassat i han donat lloc a règims autoritaris que exercien un ferri control social i polític que ha fet impossible cap avanç social, democràtic o en llibertats. En aquest sentit, l’homosexualitat no se’n salva i si bé històricament s’havia patit repressió, aquesta va ser despenalitzada el 1993. En l’actualitat una aliança d’extrema dreta, nacionalisme rus i cristians ortodoxos està iniciant a Rússia una intensa ofensiva homofòbica.

Però Rússia, la situació russa, que ens pot semblar molt llunyana, i no només geogràficament també políticament, no ho és tant com ens pensem. Els sectors socials que s’han sumat a l’antiga república soviètica (extrema dreta i religiosa) hi són a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa, només que compten amb, almenys per ara, una escassa influència social. Però anem a pams. 

Un referéndum para detener los recortes sociales: del éxito en Eslovenia a la iniciativa social en España

• Eslovaquia o Irlanda han sometido a referéndum aquellas reformas que modifican sustancialmente el estado del bienestar
• En España, los sindicatos reclaman un referéndum sobre las políticas del PP que no estaban en su programa del 20-N

ARTÍCULO DE OPINIÓN

Eslovenia rechazó en referéndum en abril de 2011 una reforma laboral, en junio del mismo año otra consulta paralizó la propuesta de retrasar la edad de jubilación a los 67 años.  En junio de este año Irlanda aprobó en referéndum los recortes sociales que se imponen desde la Unión Europea para “rescatar” financieramente a los países cercanos a la insolvencia. En España no se ha celebrado ningún referéndum al respecto, y los sindicatos mayoritarios, apoyados por más de 150 movimientos sociales, proponen un referéndum sobre los recortes del PP que hacen pagar la crisis a los más débiles, que cercenan la justicia social y los derechos sociales y laborales conseguidos. La celebración de un referéndum sobre las políticas que ha aplicado el PP sería muestra de estar en un estado avanzado desarrollo democrático, del que España carece.

S’ho volen carregar tot… fins i tot el dret a la informació

Article d’opinió publicat a Media.cat el 19 de juliol.

ARTICLE D’OPINIÓ

“S’ho volen carregar tot… fins i tot el dret a la informació”. Sota aquest lema es van concentrar diferents sindicats de periodistes catalans a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona el passat 5 de juny, quan encara no es coneixien les darreres retallades anunciades per Mariano Rajoy, president del Govern espanyol. El motiu central de la protesta era denunciar els efectes que tenen la crisi i les retallades en el periodisme, especialment pel que fa a manca de pluralisme i, per tant, manca de qualitat democràtica.

Manifestaciones y un referéndum contra los recortes

Los sindicatos convocan manifestaciones contra los recortes

CCOO plantea un referéndum sobre los cortes  del PP

El gobierno aboca a trabajadores, clases medias y autónomos al empobrecimiento

ARTICULO DE OPINIÓN

Sencillamente insultante. Una estafa, El PP  ha hecho un fraude electoral hace apenas 8 meses, como denuncia el secretario de CCOO Ignacio Fernandez Toxo. Ya en marzo los electores andaluces hicieron pagar sus mentiras a los populares y perdieron la única posibilidad en toda la historia que han tenido de ganar unas elecciones en aquella comunidad. Lo que vino después, el pacto PSOE-IU, es cuestionable -porque también aplica recortes-, pero el resultado fué de claro retroceso para el PP: 420.000 votos menos que 5 meses antes, frente al tópico que la derecha no pierde votos. Esto no fue más que el preludio de lo que puede pasar en próximas elecciones. Diversas voces reclamaron #eleccionesgeneralesya, por sus mentiras, aunque no prosperó la demanda.  Lástima que las próximas elecciones -las gallegas y vascas- sean en 2013.

Es busca editor per impulsar un diari en català al País Valencià

La desaparició de l’Informatiu suposa un cop més a la pluralitat mediàtica valenciana on l’espai valencianista i progressista no hi té cap mitjà d’informació d’àmbit autonòmic

Article publicat a Media.cat el 6 de juny de 2012.

“Es busca editor, disposat a invertir a llarg termini, per impulsar un diari en català al País Valencià”. Aquest podria ser l’anunci per paraules que posarien les desenes de milers de valencians orfes d’un diari amb sensibilitat de país, d’àmbit valencià i en català. L’anunci hauria d’incloure que molts d’aquests lectors ho serien, entre altres coses, per fidelitat a la seua llengua. Això si, cal cercar quina és la fòrmula o la suma d’estratègies que permeten fer viable un projecte així. El darrer intent ha estat l’Informatiu , un diari digital en català, sensible al nacionalisme i d’àmbit valencià que ha acabat tancant el passat 31 de maig per dificultats econòmiques. Han plegat anteriorment projectes similars com ara el digital Pàgina 26, l’Avanç -un referent entre els mitjans alternatius de la nostra llengua- o l’edició valenciana d’El Punt, que es publicava setmanalment i que va intentar ser diària sense aconseguir-ho a partir de subscripcions.