La Xarxa pel dret a la informació i la comunicació (XADIC) s’inspirava en la Coalición por una Comunicación Democrática d’Argentina però també en experiències similars a Brasil, Uruguai i altres països llatinoamericans. Aquests moviments reclamaven uns mitjans de comunicació independents i uns mitjans comunitaris promoguts pels moviments socials i per la ciutadania i en la majoria dels casos aquesta reivindicació es va concretar en una llei que ho regulava. L’objectiu a Catalunya era passar de la més clàssica i europa reivindicació de la regulació professional (amb mesures com ara la creació d’un carnet oficial de periodista, consell de l’audiovisual, comités professionals, estatuts de redacció, etc) a un concepte més integral de la informació i la comunicació com un dret ciutadà bàsic en democràcia tal i com s’estava impulsant des d’Amèrica Llatina.
Periodisme social 