The Yaois: reinventar la realitat homofòbica per subvertir-la

L’exposició Tha Yaois, de l’artista plàstic Francesc Ruiz, utilitza la lógica subversiva d’aquest tipus de manga amb un caire polític

L’artista utilitza la provocació com a eina artística i política

Article publicat a la Revista Lambda de febrer de 2012

Tres de les taules de l'exposició The Yaois, imatge cedida per la Galeria Estrany de la Mota

CRÍTICA

El yaoi és un tipus de còmic manga japonés que conta històries de romanticisme i sexe al voltant de relacions homosexuals masculines protagonitzats per personatges de manga coneguts i amb la particularitat que són produïts i consumits per dones. Això permet explorar les relacions afectivosexuals de formes diferents a les dominants i reinventar la realitat, i configura aquest gènere com a un espai de “ressistència al patriarcat”. Aquesta lògica subversiva és la que ha interessat a l’artista plàstic Francesc Ruiz a l’hora de realitzar el muntatge The Yaois, Barcelona 2011. Ruiz explora les relacions entre la sexualitat, el gènere i el poder des de la provocació de reubicar des de l’homoerotisme diferents referents populars amb una intencionalitat política. “Un enfoc femení de les relacions homosexuals permet replantejar-les i explorar-les d’una manera diferent. El yaoi reorienta sexualment els personatges populars i visibilitza l’homoerotisme”, afirma. 

The Yaois, que va estar present fins a finals de febrer a la Galeria Estrany de la Mota de Barcelona, està formada per imatges i textos distribuïts en taules amb 36 fulls cadascuna i en les quals treballa amb el dibuix, el collage, el pop art, les fotocòpies o la manipulació informàtica.L’exposició acull referències al pop art, l’art sacre, la religió, l’esport, la política, la música o les finances. L’elecció té a veure amb la encara important presència d’homofòbia en alguns d’aquests àmbits com són la religió i els esports, però també la política. Alhora també es treballa amb personatges populars de la realitat -com ara els components de The Smiths o Roy Lichtenstein, jugadors de futbol de diferents equips- o de la ficció -com sónl’ànec Donald o el Tintín que ja compten amb una tradició paròdica-. El fet que siguen coneguts és clau per provocar a l’espectador a partir de re-construir una ficció d’homoerotisme que es barreja amb altres elements com ara el cosplay (disfressar-se de personatges de manga), el romanticisme de la variant coneguda com Boy’s Love o les històries de Tom of Finland, entre altres. 

Una de les taules, a partir del material d’una campanya de Benetton, explora el fet que diferents líders mundials es facen un petó a imitació d’una popular fotografia de Leonid Breixnev i Erich Honecker -presidents de l’antiga Unió Soviètica i l’Alemanya comunista als anys setanta- en aquesta situació. Hi ha personatges com ara Benet XVI, Barack Obama, Hugo Chávez o Mahmud Ahmadinejad. A més, recupera una portada de la revista Zero amb el rostre de l’actual president espanyol, Mariano Rajoy, fent referència a la seua pressumpta homosexualitat. També treballa amb altres muntatges que imiten aquesta foto inicial distribuïts per la xarxa alguns d’ells amb una significació “sensacionalista i homofòbica” i que Ruiz resitua en un altre context.

Altres treballs de temàtica gai

Montjuic, de Francesc Ruiz

Ruiz ha treballat la temàtica gai dins de la seua obra en altres muntatges i dibuixos al llarg de la seua carrera des d’una diversitat d’òptiques i tècniques. Un d’ells Montjuïc 2003 és una il·lustració que recrea la zona de cruising de la muntanya barcelonina. En aquest dibuix va explorar tant l’apropiació dels espais públics que fa, en aquest cas, la comunitat gai per a establir relacions enfront dels intents de les administracions de fer-los fora. Tot i que també representava l’ambivalència del sexe a anònim a l’aire lliure que ha pogut ser signe, en funció moment històric, de llibertat o repressió. “El que va nèixer com un espai vinculat a la repressió homofòbica ara pot ser viscut com un escenari de sexualitat lliure i sense la obligació d’estar connotat amb una identitat”, indica. 

Més endavant, A Yaoi Ayor, del 2003-2004, Ruiz ja va fer servir aquesta variant del manga com a eina de treball per, a partir del dibuix de gran format, narrar la història d’unes noies a la recerca d’imatges en diferents espais de rleació homosexual de Barcelona per a poder produir el seu yaoi. Entre altres elements, a l’exposició es reproduïen edificis del gaixample i locals d’ambient i fotografies de parelles gais. Observadores d’una realitat de la qual no formen part, les noies només volen “jugar” des de la fantasia privada. La referència a l’Ayor procedeix de l’abreviatura de l’expressió At your own risk usada a les guies gais per qualificar els espais de cruising.

Sense títol, dibuix de Francesc Ruiz al voltant del 28 de juny a Madrid

Finalment, el dibuix S/T de 2008 mostrava una reinterpretació de la celebració del dia de l’alliberament gai a Madrid que pretén fer visibles els significats no explícits que té. L’autor va treballar a partir de personatges de còmics populars – com ara l’ànec Donald o Mortadelo- reinventats com a homosexuals. Els colors de l’arc de sant martí recorrien la il·lustració i els diners al fons evidencien la crítica al “diner rosa”. “Es veuen moltes banderes i molt de color, però també carències”, diu l’artista. La representació suposava una provocació que feia visible allò que hi ha a sota de les aparences, en aquest cas una excessiva comercialització del 28 de juny.