Deu anys del Diari de Balears

Estàndard

Publicat a Comunicació 21 a l’abril de 2006.

El diari és el primer que es fa en català d’àmbit netament illenc. Fins al naixement de la capçalera, a les Balears havia existit un buit: la premsa escrita en català o venia de fora de les illes o era d’àmbit municipal, però cap de les Illes. 

Al diari existeix una especial sensibilitat cap a la llengua i cultura catalanes i les reivindicacions nacionals

Actualment, el nombre de lectors s’ha consolidat en 30.000 i al voltant d’uns 5.000 exemplars. El seu èxit, segons explica Joan Riera, director adjunt del diari, rau en què és un diari que esdevé un reflex de la realitat social, lingüística i cultural de les Balears, molt polèmica en l’aspecte mediambiental i molt viva en el cultural 

El Diari de Balears forma part del Grup Serra, un grup mediàtic autòcton que compta amb publicacions de diferents línies editorials i diversificat de formats, suports i llengües

REPORTATGE

Al maig d’aquest any el Diari de Balears compleix el seu desè aniversari. El 1996 va ser quan es va decidir la transformació de la capçalera illenca Baleares, íntegrament en castellà, per una altra en català que pogués cobrir la creixent demanda de publicacions en aquesta llengua. El Baleares havia nascut el 1939, lligat al règim franquista, de la fusió del diari Falange i d’El Día, fundat el 1923, i de caire moderat. El Grup Serra en va canviar l’orientació quan el va adquirir l’any 1984, amb una línia editorial de caire liberal. El canvi de llengua també va suposar un canvi del nom de la publicació que es va consolidar com a Diari de Balears. Fins aquell moment havia existit un buit: la premsa escrita en català o venia de fora de les illes o era d’àmbit municipal, però cap de les Illes Balears. De fet, en reconeixement a la seva tasca, el Diari de Balears ha estat guardonat amb el premi Gabriel Alomar de l’Obra Cultural Balear (OCB). També n’ha rebut d’altres com el premi El Temps de Comunicació del País Valencià o el dels Joves per la Llengua. Tots aquests suposen un important suport al diari per part d’aquells sectors socials que defensen la llengua i cultura autòctona per l’especial compromís amb els elements identitaris de les Illes del diari en català.  Continua llegint