La implicació dels homes en la igualtat de gènere

Publicat al Setmanari Directa el 21 de març de 2012

Gimcana del Dia del pare igualitari. Foto de Periodisme Social

Tot i que la igualtat entre homes i dones ha estat ben vista, almenys formalment, pels moviments socials en molts casos no ha estat considerada una prioritat. La reivindicació de la igualtat de gènere ha estat iniciada i impulsada per dones fins al punt que ha pogut semblar una qüestió exclusivament femenina. Les dones han hagut de crear espais polítics i de reflexió personal on el gènere fos prioritari de tal forma que permetés posar-lo en l’agenda del debat social i polític. El moviment feminista ha generat una de les revolucions del segle XX que ha possibilitat molts avenços en igualtat, tot i que encara insuficients. Amb tot, la igualtat no és una qüestió només de dones. A Catalunya existeixen diferents grups d’homes que aborden el gènere com a objectiu prioritari de transformació social i personal. En l’actualitat, estan començant a tenir repercussió pública i social a partir d’accions com el Dia del pare igualitari del 19 de març o la Roda d’homes contra la violència de gènere del 21 d’octubre. Homes Igualitaris és el grup més consolidat que treballa la igualtat des de l’àmbit més polític i reivindicatiu tot i que també des de la perspectiva personal.

Si el feminisme dels anys seixanta del segle passat es va iniciar a partir de grups d’autoconsciència de dones per debatre i reflexionar sobre l’opressió que patien en un sistema masclista, el moviment d’homes s’ha iniciat pel mateix camí. Des de principis d’aquest segle s’han començat a crear al nostre país grups d’homes que debaten sobre la gestió i expressió de les emocions, la cura dels altres o la vulnerabilitat, àmbits tots ells de caire personal i negats als homes segons els rols més sexistes. El masclisme deia que havien de ser insensibles, competitius i invulnerables. Una reflexió realitzada pels “pioners” del moviment i entre aquells capaços de fer una instrospecció interna sobre la situació de privilegi que vivien però també sobre els efectes negatius que ha tingut la masculinitat hegemònica sobre els propis homes.

Si bé el patriarcat ha estat el sistema social que ha generat formes de dominació en les quals la dona ha estat la màxima oprimida, els moviments d’homes reivindiquen que també ha perjudicat, tot i que de forma menor, el col·lectiu masculí. La competitivitat, no tenir cura d’un mateix o dels altres o negar la pròpia debilitat o les emocions són les principals mancances del model masculí tradicional que han generat violència cap a les dones i també cap als homes que se surtien de la norma masclista. Unes masculinitats dissidents formades per homes que es dediquen a la cura dels altres, sensibles, vulnerables o aquells que han tingut una sexualitat diferent a l’heterosexual. Hi ha entitats com ara el Centre d’Estudis de la Condició Masculina (CECOMAS) ubicat a Madrid que es dedica a atendre a homes en crisi arran dels efectes negatius de la masculinitat tradicional. Un forma de ser home, la sexista, que fa que aquest col·lectiu tingui un major nombre d’accidents de trànsit, laborals o que la població reclusa sigui en un 90% masculina.

En l’àmbit internacional el moviment d’homes per la igualtat es va iniciar durant els anys vuitanta del segle passat vinculat a moviments contraculturals, naturistes, pacifistes o pel creixement personal. En altres països el seu desenvolupament ha permés, per exemple, que el suec Jens Orback, que havia participat en aquests grups d’autoconsciència masculina, fos un dels primers homes que ha estat ministre d’Igualtat. En l’àmbit estatal l’entitat més important és l’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere (AHIGE) creada a Màlaga el 2001 i amb la qual està federada la catalana Homes Igualitaris. Al nostre país és un moviment incipient i liderat pel seu component més visible l’entitat Homes Igualitaris.

Homes igualitaris
“S’ha iniciat un camí de desvinculació dels homes respecte dels models tradicionals. Per exemple, en el cas de la paternitat molts no tenen models positius, només saben que no volen ser com els seus pares”, afirma Aharon Fernández, membre d’Homes Igualitaris i tècnic del projecte “Canviem-ho”. Incidint en el cas de la paternitat, Paco Abril, membre d’Homes Igualitaris, assenyala que tots sortim guanyant amb la implicació masculina: “Els homes que s’impliquen en l’educació dels seus fills són més feliços i fan que la gent del seu voltant ho sigui també”. Alguns dels homes que s’apropen a l’activisme en igualtat de gènere ho fan perquè han sentit incomoditat amb els rols socials que se li han adjudicat i que els limiten o han viscut de forma angoixant no respondre als mandats de gènere o la violència que han patit per això. Altres s’han apropat, senzillament, amb una motivació vinculada als drets humans i la justícia social. També hi ha qui procedeix d’àmbits com ara les cooperatives de consum o de la Xarxa d’Educació Lliure. Finalment, estan els que ho han fet perquè els hi ha aproximat el feminisme de les seves parelles.

A Catalunya en l’actualitat hi ha en funcionament 20 grups de reflexió masculina des de la perspectiva de la igualtat gènere que s’han organitzat en la xarxa de grups d’homes que organitza trobades periòdiques. Els fundadors en 2009 del grup Homes Igualitaris, l’entitat més forta d’aquest moviment al nostre país, han participat d’aquests grups de reflexió. L’objectiu d’Homes Igualitaris és la incorporació del col·lectiu masculí en la reivindicació pe la igualtat de gènere en contra de l’opressió de les dones i, alhora, per denunciar els efectes negatius que sobre el col·lectiu masculí té el masclisme i els beneficis que té l’equitat de gènere. La seva tasca en sensibilitzar els homes a partir de diferents actes públics com ara els del Dia del pare igualitari o la Roda d’homes contra la violència de gènere però també l’anomenat Café d’homes que l’entitat organitza per debatre temes específics sobre masculinitat.

Alhora, també impulsen la creació de grups de reflexió masculins sobre igualtat de gènere. És un procés d’introspecció interior sobre la masculinitat tradicional i els propis comportaments que ha de donar lloc a una “revolució interior” que consideren fonamental per al vertader canvi cap a la igualtat. A més, disposen d’un grup d’investigació (L’hort de la recerca) que ha permés la realització d’un informe sobre usos dels temps i masculinitat. El passat octubre van organitzar a Barcelona el I Congres Iberoamericà Sobre Masculinitats i Equitat (CIME) que va donar lloc al primer manifest estatal del moviment d’homes per la igualtat. El 21 d’octubre també van organitzar a Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona la Roda d’homes contra la violència de gènere. Actualment compten amb presència a Barcelona, Lleida, Sabadell i Sant Cugat, l’entitat ha desenvolupat la seva tasca arreu del territori català i en coordinació amb AHIGE a la resta de l’Estat espanyol.

Un moment de la gimcana organitzada pel Día del pare igualitari. Foto de Juanjo Compaire

Polítiques de gènere per a homes
Una de les peticions dels homes per la igualtat és que hi hagi polítiques públiques dedicades també als homes que permeten actuar sobre el canvi que han d’acometre i per educar en igualtat a les escoles a tots dos gèneres. El programa “Canviem-ho” promogut per la Regidoria de Dones i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona des de 2008 és pioner a Catalunya en l’abordatge de la inclusió dels homes en les polítiques d’igualtat. Tot i això, compta amb referents d’altres parts de l’Estat espanyol com els programes “Hombres por la igualdad” de l’Ajuntament de Jérez o Gizonduz de l’Instut Basc de la Dona, dues de les iniciatives pioneres a l’Estat sobre la inclusió dels homes en les polítiques de gènere. La iniciativa barcelonina té com a objectiu promoure accions concretes per fomentar la conscienciació, la participació i la implicació dels homes, de forma conjunta amb les dones, en una societat més justa a partir de l’impuls de valors, comportaments i relacions de respecte i cura.

La iniciativa es fonamenta en la idea que la igualtat real no s’assolirà sense la participació dels homes i que el masclisme oprimeix a les dones i limita i té conseqüències negatives per als homes. “Canviem-ho” és un projecte del Servei d’Atenció a Homes per la promoció de relacions no violentes (SAH), depenent de l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aquesta iniciativa s’aborden temes com ara la corresponsabilitat en la cura i les tasques domèstiques, la gestió de la ràbia i l’eliminació de conductes violentes o sobre salut sexual i reproductiva a partir de tallers, cursets de formació i actes de sensibilització.

Dia del pare igualitari

El moviment d’homes per la igualtat d’àmbit estatal ha apostat per convertir el Dia del pare, d’origen religiós i comercialitzat, en un referent per a la sensibilització en igualtat de gènere i per la corresponsabilitat dels homes en les tasques de cura. La campanya del “Dia del pare igualitari, per una paternitat responsable i la cura compartida” es va engegar davant l’evidència de la desigualtat entre homes i dones en la dedicació en les tasques de la llar. Les dones dediquen dues hores més que els homes a la setmana a la família i la casa, tot i que en els darrers 6 anys el col·lectiu masculí ha incrementat la seva participació en 41 minuts setmanals, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística en la seva Enquesta d’Usos del Temps de 2009-2010. La taula rodona “Pares i mares, per la cura compartida” celebrada a Barcelona el passat 19 de març va ser la darrera activitat organitzada pel grup Homes Igualitaris en el marc de la campanya d’àmbit estatal per una paternitat responsable. El 14 de març va tenir lloc la xerrada-taller “Què guanyen els homes quan s’impliquen en la criança?” i el 18 de març es va desenvolupar en el centre de Barcelona una Gimcana amb l’objectiu de visibilitzar i sensibilitzar sobre la implicació dels pares en la cura dels seus fills i filles.

Permisos iguals per naixement o adopció
En la taula rodona del dia 19 es va presentar a Catalunya la Plataforma de permisos iguals i intransferibles per naixement i adopció (PPIINA), nascuda en l’àmbit estatal en 2005, i que està en procés de constitució a Catalunya. L’objectiu de la plataforma és que per llei s’estableixi un permís igual per a homes i dones a l’hora de tenir cura de fills i filles en adopció o per naixement. En l’actualitat, el permís per a homes és només de dues setmanes i voluntari, mentre que les dones en tenen un d’obligatori de sis setmanes. En aquest sentit, el que es pretén és que el temps que es dóna per la cura dels fills i filles tingui una durada obligatòria de sis setmanes independentment del sexe, que sigui intransferible entre els progenitors i remunerat. Els defensors del permís igual per a homes i dones consideren que aquest canvi legislatiu seria una eina per acabar amb la marginació laboral que pateix la dona per la seva majoritària dedicació a la cura de la família. El tractament igualitari en els permisos fomentaria que la cura deixés de ser una tasca bàsicament protagonitzada per dones i que això fos motiu de discriminació. Alhora afavoriria que la cura de les persones, associada segons els rols tradicionals de gènere a les dones, passés a ser una feina de tothom i diluiria la divisió sexual del treball. En l’actualitat, a la plataforma hi ha adherides prop d’un centenar d’entitats feministes, d’homes per la igualtat, de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, socials, veïnals, sindicals i polítiques.

Gènere i periodisme

La perspectiva de gènere, una eina per la qualitat del periodisme

La perspectiva masculina de la igualtat de gènere