Habemus LGTBfobia

Ya tenemos nuevo Papa: Francisco I. Y no hay demasiadas novedades por lo que se refiere a la aceptación de los derechos del colectivo LGTBI. Y esto es así, pese al insistente mensaje sobre la supuesta voluntad de hacer frente a los “retos” de la Iglesia Católica del nuevo pontífice y sobre su austeridad. Además, se suceden las acusaciones, que van saliendo a la luz pública, de haber sido colaboracionista con la dictadura de Argentina durante los años 70. Los matices vienen de aquellos que lo limitan a pasividad, pero nunca hablan de clara oposición. No sabemos que hará Francisco I en su papado, pero sí que sabemos qué ha hecho cuando era líder de los católicos argentinos. Y los antecedentes que tiene, ciñiéndonos sólo a derechos del colectivo LGTBI, no son, precisamente, favorables. Y esto, siendo muy y muy suaves.

Habemus LGTBIfòbia

Ja tenim nou Papa: Francesc I. I no hi ha massa novetats pel que fa a l’acceptació dels drets del col·lectiu LGTBI. I això és així, tot i l’insistent missatge sobre la suposada voluntat de fer front als “reptes” de l’Església Catòlica del nou pontífex i sobre la seua austeritat. I això entre acusacions, que van eixint a la llum pública, d’haver estat col·laboracionista amb la dictadura d’Argentina durant els anys 70. Els matisos venen pels que ho limiten a passivitat, mai en parlen de clara oposició. No sabem que farà Francesc I al seu papat, però si que sabem que ha fet quan era cap dels catòlics argentins. I els antecedents que té, cenyint-nos només als drets del col·lectiu LGTBI, no són, precisament, favorables. I això, sent molt i molt suaus.

Té dret el Papa a visitar l’Estat espanyol?

Davant la visita del Sant Pare Benet XVI amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut, se succeïxen les mobilitzacions, declaracions o iniciatives a favor i en contra. Les xarxes socials bullen amb enllaços de vídeos, notícies i opinions. I un dels debats que més sorpresa m’ha causat és la defensa del dret del Sant Pare a viatjar a Espanya, com si algú ho negués, per part de gent, diguem, progressista. L’argument principal és que cal ser tolerant i deixar de protestar contra ell (que seria producte d’un anticlericalisme passat i fora de temps) per a passar a viure les seves visites amb total normalitat, sense protestes, ni estridències: a qui no li agradi el que diu, que no miri, sense més, però cal conviure pacíficament, seria el raonament. Darrere d’aquesta opinió, falsament liberal, s’amaga el desconeixement del poder real de l’Església, i una connivència, insconscient segurament, amb postures ultraconservadores i amb els privilegis de l’Església.

La difícil baixa del catolicisme

Ser apóstata a Espanya no és un dret reconegut.

L’apostasia és l’única manera contemplada dins del dret eclesiàstic de “donar-se de baixa” del catolicisme després d’haver-se batejat. Amb tot, és un camí difícil que no es troba regulat legalment i que, en funció de l’arquebisbat, pot tenir respostes diferents. En aquest sentit, el passat 18 d’octubre de 2007, per primer cop, es va establir precedent en la matèria quan l’Audiència Nacional va reconèixer el dret d’un batejat a modificar les seues dades presents en els llibres en què es registra aquest acte d’introducció al catolicisme.