Todos los barceloneses tienen un abuelo de la CNT

Una ruta turística recupera la memoria del anarquismo en Barcelona

“Todos los barceloneses tienen un abuelo de la CNT –la organización más conocida del movimiento libertario español–”, con esta frase resume Mariano Maturana la importancia histórica social del anarquismo en la Barcelona que va de mediados del XIX a mediados del XX. Maturana es un artista medial chileno que impulsó la primera ruta sobre el anarquismo barcelonés en 2003 y también sus posteriores ediciones. En ella se recorre la ciudad entera en autobús rememorando los hitos históricos del movimiento libertario, con el Raval como uno de sus espacios más destacados. Con él conversamos sobre el pasado anarquista y obrero del Raval y de Barcelona, un pasado que ha sido prácticamente olvidado. Maturana fija el origen obrero del anarquismo catalán como uno de los motivos de la desmemoria. “El movimiento anarquista español nació de la clase obrera”, lo que “explica el recelo que hay por parte de la intelectualidad, la burguesía o la clase política” . Y añade, “ellos nunca formaron parte de este movimiento y nunca le van a dar cabida en la memoria histórica” de la ciudad.

Persecució política de l’homosexualitat i la transexualitat: Rússia no està tan lluny

Publicat a Infogai agost-setembre de 2012

Rússia sempre m’ha semblat un país amb molta mala sort en política, tot i que una anàlisi més profunda podria concloure que és un país on, en cap moment, les classes dominants han cregut en projecte democràtic. Els diferents intents per democratizar aquell país que han fracassat i han donat lloc a règims autoritaris que exercien un ferri control social i polític que ha fet impossible cap avanç social, democràtic o en llibertats. En aquest sentit, l’homosexualitat no se’n salva i si bé històricament s’havia patit repressió, aquesta va ser despenalitzada el 1993. En l’actualitat una aliança d’extrema dreta, nacionalisme rus i cristians ortodoxos està iniciant a Rússia una intensa ofensiva homofòbica.

Però Rússia, la situació russa, que ens pot semblar molt llunyana, i no només geogràficament també políticament, no ho és tant com ens pensem. Els sectors socials que s’han sumat a l’antiga república soviètica (extrema dreta i religiosa) hi són a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa, només que compten amb, almenys per ara, una escassa influència social. Però anem a pams. 

Té dret el Papa a visitar l’Estat espanyol?

Davant la visita del Sant Pare Benet XVI amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut, se succeïxen les mobilitzacions, declaracions o iniciatives a favor i en contra. Les xarxes socials bullen amb enllaços de vídeos, notícies i opinions. I un dels debats que més sorpresa m’ha causat és la defensa del dret del Sant Pare a viatjar a Espanya, com si algú ho negués, per part de gent, diguem, progressista. L’argument principal és que cal ser tolerant i deixar de protestar contra ell (que seria producte d’un anticlericalisme passat i fora de temps) per a passar a viure les seves visites amb total normalitat, sense protestes, ni estridències: a qui no li agradi el que diu, que no miri, sense més, però cal conviure pacíficament, seria el raonament. Darrere d’aquesta opinió, falsament liberal, s’amaga el desconeixement del poder real de l’Església, i una connivència, insconscient segurament, amb postures ultraconservadores i amb els privilegis de l’Església.

La difícil baixa del catolicisme

Ser apóstata a Espanya no és un dret reconegut.

L’apostasia és l’única manera contemplada dins del dret eclesiàstic de “donar-se de baixa” del catolicisme després d’haver-se batejat. Amb tot, és un camí difícil que no es troba regulat legalment i que, en funció de l’arquebisbat, pot tenir respostes diferents. En aquest sentit, el passat 18 d’octubre de 2007, per primer cop, es va establir precedent en la matèria quan l’Audiència Nacional va reconèixer el dret d’un batejat a modificar les seues dades presents en els llibres en què es registra aquest acte d’introducció al catolicisme.