Precariado: ¿una clase nueva o nueva lucha de clases?

Originally posted on Lejos del tiempo:

Warren Buffet, el cuarto hombre más rico del mundo, dijo una vez (algo que le gusta mucho repetir a Harvey): Claro que existe la lucha de clases, y es mi clase la que va ganando.

Claro que existe la lucha de clases, y es mi clase la que va ganando.

x Maciek Wisniewski

Los cambios dentro del sistema no son sólo resultado del avance del capital, sino también de la reacción de los trabajadores, proceso en constante transformación

Célebre portada de Supertramp (1)

Las últimas décadas eran las décadas de las teorías del fin: se acababan –supuestamente– los conflictos ideológicos y la vieja lucha de clases (Fukuyama). Moría el trabajo (Rifkin).

Más que un reflejo de la realidad, fue una cortina de humo para el recrudecimiento de la guerra de clases bajo el neoliberalismo –un proyecto esencialmente clasista, David Harvey dixit– y los cambios en las modalidades del capital.

El antagonismo (o contradicción) capital/trabajo no desaparecía, se intensificaba; la explotación no disminuía, aumentaba; también la clase trabajadora como un sujeto…

View original 896 more words

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

Periodistes sense redacció

Publicat a Media.cat el 23 d’octubre.

Fa uns dies vaig llegir en un comunicat de la Federació de Sindicats de Periodistes, que ha celebrat recentment el seu congrés estatal, l’expressió “periodistes sense redacció”. Aquesta fa referència als professionals que estan en procés de recerca constant de col·laboracions ja que no en tenen d’habituals: ara cerquen feina en un mitjà, ara en una agència de comunicació o, alhora, inicien projectes periodístics pel seu compte. N’havia sentit parlar de periodistes freelance, a la peça, col·laboradors, els independents o per lliure, els que treballen des de casa o teletreballen, però això de “periodistes sense redacció” em va sobtar. Sempre m’havia vist a mi mateix a partir del que tenia: era un autònom, un col·laborador o un periodista a la peça encara que canviés de mitjà constantment. Era conscient que en aquesta situació se solen perdre en drets laborals: no es té dret a l’atur, ni vacances pagades, ni a baixa, etc. Fins i tot, havia reflexionat al voltant que el fet de ser freelance et podia fer perdre força per plantejar els temes o els enfocaments més crítics. Es tracta de la precarietat de sempre agreujada per la crisi i la falta de feina. Però, ai! la redacció, ni hi pensava! Veure descrita la meua realitat professional a partir del que no tinc em va descol·locar: sóc un “sense redacció”! Quan ho vaig llegir em va fer pensar més enllà del propi concepte. Amb aquesta denominació dóna la sensació que ens han pres alguna cosa que era nostra. Llavors vaig acabar reflexionant sobre allò que t’aporta treballar en una redacció, assistir a les reunions i participar-hi proposant “temes” per fer reportatges, entrevistes o notícies, etc. De sobte, un altre cop l’opció d’estar en una redacció tornava a aparèixer a la meua vida, ni que fora per saber que no la tenia a l’abast. Per sort, he estat a algunes i puc dir que les enyore: et senties part d’alguna cosa i hi havia un creixement professional a partir d’un intercanvi de coneixements i parers amb els companys.

Continua llegint

Publicat dins de Article d'opinió, Català, Media.cat, Periodisme | Deixa un comentari

El paper dels mitjans comunitaris

Publicat a Media.cat el 13 de setembre de 2013

Habitualment quan pensem en mitjans de comunicació ho fem en format d’empresa privada i amb ànim de lucre o també en mitjans públics. Cap dels dos són producte de la iniciativa col·lectiva, cívica o ciutadana: els mitjans privats amb ànim de lucre naixen a partir d’un o diversos inversors i els públics els creen les institucions. I si bé en tots dos casos són serveis públics que garanteixen el dret a la informació, bàsic en democràcia, hi ha el perill que els primers tinguen la pressió dels interessos comercials de l’empresa i els segons la pressió del govern de torn. Si bé des de qualsevol dels dos àmbits es pot exercir el periodisme amb independència professional, les limitacions són clares.

Continua llegint

Publicat dins de Article d'opinió, Català, Media.cat, Periodisme | Deixa un comentari

Todos los barceloneses tienen un abuelo de la CNT

Una ruta turística recupera la memoria del anarquismo en Barcelona

bandanarquista

“Todos los barceloneses tienen un abuelo de la CNT –la organización más conocida del movimiento libertario español–”, con esta frase resume Mariano Maturana la importancia histórica social del anarquismo en la Barcelona que va de mediados del XIX a mediados del XX. Maturana es un artista medial chileno que impulsó la primera ruta sobre el anarquismo barcelonés en 2003 y también sus posteriores ediciones. En ella se recorre la ciudad entera en autobús rememorando los hitos históricos del movimiento libertario, con el Raval como uno de sus espacios más destacados. Con él conversamos sobre el pasado anarquista y obrero del Raval y de Barcelona, un pasado que ha sido prácticamente olvidado. Maturana fija el origen obrero del anarquismo catalán como uno de los motivos de la desmemoria. “El movimiento anarquista español nació de la clase obrera”, lo que “explica el recelo que hay por parte de la intelectualidad, la burguesía o la clase política” . Y añade, “ellos nunca formaron parte de este movimiento y nunca le van a dar cabida en la memoria histórica” de la ciudad.

Continua llegint

Publicat dins de Anarquisme, Barcelona, Espanyol, Reportatge, Revista Láudano | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

“El periodisme social explica els fets, les seues causes i planteja alternatives des del compromís social”

Entrevista realitzada per l’estudiant gandià de periodisme Camil Giner a l’editor del blog Periodisme Social.

Com definiries el periodisme social?

El periodisme social està compromès amb la societat i la justícia social. Normalment sol explicar punts de vista silenciats pels mitjans convencionals i hegemònics i està lligat als moviments socials o a les problemàtiques socials. El periodisme “alternatiu” o projectes com periodismohumano.com anirien en aquesta línia, però desconec si se’n senten vinculats a aquest concepte com a tal.

Amb tot, no es tracta de ser parcial ni de posicionar-se a favor de ningú, sinó d’aprofundir en les realitats socials, el les seues causes i en les seues afectacions en les persones. Quan s’expliquen uns fets s’és plural amb les fonts, però es cerca les causes dels fets i es plantegen, si s’escau, alternatives. No és un periodisme només de denúncia social, també dóna a conèixer tota aquella experiència de justícia social i visibilitza minories o plantejaments minoritzats. La diferència amb altres periodismes rau en les temàtiques i la perspectiva.

Continua llegint

Publicat dins de Català, Entrevista, Periodisme | 1 comentari

Cogestió als mitjans públics catalans i participació ciutadana

vcanet

Publicat a Media.cat el 3 de juny de 2013

Els treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio han proposat un canvi en la gestió empresarial dels mitjans públics catalans i han proposat com a alternativa la cogestió –que té com a referent Alemanya- i que reparteix a parts iguals la direcció entre representants del Parlament i dels treballadors. És la primera vegada en la història de l’actual democràcia que es planteja en un mitjà de comunicació (en aquest cas públic) la participació dels treballadors en la seva gestió empresarial. La cogestió, tot i que no ho proposen explícitament, podria ser una eina per garantir l’autonomia dels professionals de la informació i, per tant, de la funció social del periodisme. En aquest sentit, només els anomenats comitès professionals n’han fet seguiment i defensa dels propis (i pocs) mitjans on existeixen. La seua funció ha estat elaborar informes sobre les línies informatives dels seus respectius mitjans (públics o privats), sense més efectes que els morals. La proposta dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio seria una oportunitat per garantir una veritable autonomia dels periodistes i uns mitjans públics al servei de la societat i no del govern de torn.

Continua llegint

Publicat dins de Article d'opinió, Català, Media.cat, Periodisme | Deixa un comentari

Javier López: “Quan estàs a l’atur amb més de 50 anys et diuen molt clarament que no et contracten per l’edat”

Javier López és president de Asociación de Parados y Mayores Activos (APMA) de Santa Coloma de Gramanet. L’associació se centra en un dels col·lectius que, tot i no ser el de més atur, és un dels que més difícil ho té per buscar feina els majors de 50 anys que en molts casos són descartats per la seua edat i per als quals quatre anys més de crisi poden ser devastadors. Els membres fundadors d’aquesta associació han estat pioners en la creació d’una entitat d’aturats que tinga l’objectiu de trobar feina per als seus membres. I aixó ho fan convertint-se en un espai de recollida de currículums en el qual les empreses poden demanar professionals, però també han constituït, des de fa quatre mesos, una empresa que forma part de l’associació en la qual han pogut contractar fins a sis treballadors.

Teniu la sensació que s’abandona els aturats a la seua sort?

La gran majoria s’han cansat de buscar. S’han cansat de rebre negatives. Estan fastiguejats per fer el que se suposa que s’ha de fer i no trobar feina.

Que et diuen a les entrevistes de treball?

Et diuen que sí que estàs molt preparat però que has passat dels cinquanta. El problema és l’edat i t’ho diuen així de clar.

I com reacciones amb una resposta així?

Sents ràbia i impotència. T’emprenyes. I l’únic que pots fer és aixecar la veu quan aquests tòpics es posen sobre la taula. El que intento és aportar les coses positives que tenim els de més de cinquanta anys.

Continua llegint

Publicat dins de Català, Economia laboral, Entrevista | 2 comentaris